Una cooperant espanyola atrapada en l'assalt de Nairobi diu que va pensar que era el seu "últim dia"

María Martí, de 29 anys, va poder escapar del centre comercial Westgate de Nairobi una hora i mitja després que comencés l'assalt dissabte passat, quan va pensar que era el seu "últim dia" i "moriria tothom". La jove cooperant, natural de Càceres, era a l'interior de l'edifici, però en una planta i un establiment diferents del d'una altra espanyola de 50 anys i la seva filla de 12, que es van amagar durant quatre hores als emprovadors d'una botiga de roba i també van ser evacuades il·leses. María Martí recordava emocionada que "tothom trucava a la família per acomiadar-se". "Ens pensàvem que ens moriríem. Jo no havia tingut mai la mort tan a prop", va dir.

L'espanyola estava dinant en un restaurant del primer pis de l'edifici --un nivell per sobre del supermercat on segons sembla es van atrinxerar els membres del grup radical islàmic Al-Xabab-- quan va sentir una explosió i va començar "un tiroteig enorme".

"La gent va començar a sortir espantada, hi havia un enrenou enorme i tot era una bogeria", relata. Ella i un grup de gent va intentar escapar per la terrassa del primer pis del centre comercial, però hi havia gent disparant i van tornar al restaurant, on es va amagar amb 30 persones més. "Ens vam col·locar a la cuina del restaurant, va ser terrorífic. Se sentien trets contínuament", recorda.

La cooperant va poder enviar un missatge de text al seu germà per explicar-li el que estava passant: "Creia que era un atemptat i li vaig dir que era allà per si m'havia de localitzar, perquè em vaig pensar que allà em quedaria".

Des de l'interior, els clients amagats a l'establiment tenien la sensació que hi havia diferents grups d'homes armats que "s'anaven movent d'un lloc a l'altre i disparant a tothom". Al cap d'una estona algú va intentar obrir una porta d'emergència des de fora de la cafeteria, encara que no sabien si era la Policia o els assaltants.

Finalment, "al cap d'una hora i mitja o dues", un grup de persones no uniformades van arribar per rescatar-los i els van conduir corrents a l'exterior de l'edifici, a través d'una sortida d'emergència. María reconeix que no havia tingut mai "la sensació d'estar tan a prop de la mort". "Al sortir a fora vaig començar a plorar i vaig tenir un atac d'ansietat. Va ser tan fort que em costa fins i tot dir-ho amb paraules", apunta.

Per renovar el visat

María era a Nairobi per renovar el seu visat i havia d'agafar un avió dissabte a la tarda per tornar a Turkana, una regió de l'interior de Kenya on treballa en un projecte de cooperació amb dones.

Notícies relacionades

El president kenyà anuncia la fi del setge al centre comercial de Nairobi

Un atropellament intencionat causa 30 ferits davant un club a Los Angeles

Al més sortir, es va dirigir a l'aeroport de Nairobi per agafar un vol que la portaria de tornada a Turkana. "Encara em costa una mica assimilar el que he viscut i m'emociono quan en parlo, però per un altre costat em sento molt afortunada i amb molta vitalitat perquè he tingut la sort de viure això i poder-ho explicar. En realitat, no puc demanar res més", opina. La noia fa tres mesos que és a Kenya i espera seguir al país durant un any.

Admet que, després de l'assalt, ha canviat la seva percepció del país, tot i que assegura que la seva vida a Kenya és "molt agradable" i està molt satisfeta amb la feina que hi fa.