VIOLENTA TRANSICIÓ AL PAÍS DEL NIL

Badia, el veterinari conservador i discret que va passar de la predicació a la política egípcia

El 1965, el règim de Nasser el va condemnar a 15 anys de presó per la seva vinculació amb Said al-Qutb, precursor d'Al-Qaida

Mohammad Badia, fotografiat per la policia en una comissaria del Caire després de la seva detenció, aquest dimarts.

Mohammad Badia, fotografiat per la policia en una comissaria del Caire després de la seva detenció, aquest dimarts. / REUTERS

3
Es llegeix en minuts
HEBA HELMY (EFE) / El Caire

El guia espiritual delsGermans Musulmans, Mohammad Badia,detingut aquest dimarts al Caire, és un veterinari que forma part de l'ala conservadora del grup i que, després d'assumir el seu lideratge el 2010, exercia un paper prominent en les decisions polítiques de la confraria. Nascut el 1943 a Mahala el-Kubra, al delta del Nilo, Badia es va dedicar a la predicació més que a l'activisme polític, fins que el seu grup va decidir assumir les regnes del país, després de la revolució del 2011 que va posar fi a la presidència deHosni Mubàrak.

Va ser durant el seu mandat quan un dels dirigents de la Germandat,Mohammad Mursi,va ser elegit president d'Egipte el 2012, malgrat que el grup es va comprometre inicialment a no presentar un candidat.

A partir d'aquesta victòria va créixer la influència de Badia, refractari a l'exposició pública, en les decisions polítiques del país, encara que Mursi negués repetidament que obeís les ordres de la Germandat.

Acusat de la mort de manifestants

Després del cop d'Estat del 3 de juliol, Badia va ser acusat d'estar implicat en la mort de manifestants en els enfrontaments que es van produir davant de la seu delPartit Llibertat i Justícia (PLJ), braç polític del grup. El Tribunal d'Apel·lació del Caire va fixar per al 25 d'agost vinent l'inici del judici contra ell.

Fins al seu arrest, ordenat per la fiscalia fa més d'un mes, Badia estava en parador desconegut i no es tenien notícies seves, ni tan sols quan un dels seus fills va morir el 17 d'agost passat en els disturbis al centre del Caire. En la seva última i sorprenent aparició pública, dos dies després del cop, Badia va fer un discurs davant els seus seguidors a la plaça cairota de Rabea al-Adauiya, on va assegurar que continuarien al carrer "fins a treure a coll" el seu "president", i en el qual va instar els islamistes a "sacrificar les seves ànimes" per Mursi.

Elegit en plena crisi interna

Al ser elegit guia espiritual el gener del 2010, Badia, professor universitari de Veterinària, es va convertir en el vuitè 'murxid al-am' (guia general) d'aquesta organització, fundada perHassan al-Banna el 1928, en substitució de Mohammad Mahdi Akef. La seva elecció com a màxim dirigent espiritual dels Germans es va produir enmig d'una de les crisis internes del grup més importants entre els anomenats conservadors i reformistes.

El 1965, durant el règim deGamal Abdel Nasser, va ser condemnat a 15 anys de presó, dels quals en va complir nou, per la seva vinculació amb l'integrista egipciSaid al-Qutb, que està considerat el precursor de moviments islamistes radicals comAl-Qaida. El 1994, Badia va començar a exercir com a responsable de la secció d'educació ideològica de l'organització, i el 1996 va ser elegit membre del Buró d'Orientació de la Germandat, càrrec que va ocupar fins al 2007. En aquest temps, va tornar a ser detingut en diverses ocasions i va passar temporades a la presó.

Notícies relacionades

Els Germans Musulmans, que en el seu discurs defensen un sistema democràtic i parlamentari, van ser proscrits el 1954, encara que des de l'arribada al poder d'Anuar al-Sadatvan ser tolerats fins al punt de convertir-se en la principal força de l'oposició al Parlament.

Durant el règim de Mubàrak (1981-2011) van estar tolerats però van ser obligats a presentar-se a les eleccions com a independents. El gener del 2011, la Germandat es va posicionar a favor de la revolta social que va esclatar en demanda de reformes econòmiques i polítiques i que va acabar al febrer amb la sortida del poder de Mubàrak. Aquell mes, Badía va anunciar la creació del Partit Llibertat i Justícia, amb el qual es van presentar als primers comicis democràtics de l'era post-Mubàrak, celebrats el maig de 2012.