Israelians i palestins trenquen el gel després de 3 anys sense negociar

Un sopar d'Iftar -fi del dejuni del Ramadà- a casa del secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, a Washington, va escenificar ahir el retrobament entre palestins i israelians per negociar, després de tres anys sense diàleg oficial. La cita pretenia relaxar la ministra de Justícia israeliana, Tzipi Livni, i el cap de l'equip negociador palestí, Saeb Erekat, abans que desenfundessin les seves respectives espases.

Al sopar van posar sobre la taula l'agenda de les seves converses, que no generen confiança als carrers de Palestina i Israel. «Les negociacions seran una oportunitat per desenvolupar un pla de treball en els pròxims mesos», va afirmar Kerry, que va elogiar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president palestí, Mahmud Abbàs, «pel coratge que han demostrat». «Vaig experimentar en la meva visita (al Pròxim Orient) al març el profund desig de pau d'israelians i palestins, que va reforçar la meva creença que la pau és possible i necessària», va indicar el president dels EUA, Barack Obama.

La reunió transcendent entre Livni i Erekat tindrà lloc avui al Departament d'Estat, lluny de les càmeres, i servirà «per determinar l'agenda a seguir, les dates i els procediments». «No es tocarà cap tema important», va dir a aquest diari una font de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP). Iàsser Abd Rabbo, col·laborador d'Abbàs, va explicar que les negociacions començaran «per les fronteres i la seguretat». Netanyahu no va acceptar negociar d'entrada sobre les fronteres del 1967 per al futur Estat palestí, com volia Abbàs. Per la seva banda, el ministre israelià Silvan Shalom va assegurar que «totes les qüestions centrals de l'acord permanent es negociaran de forma simultània».

UN PROCÉS DE 9 MESOS / «El pitjor que pot arribar a passar és perdre tot un any en negociacions fútils que no porten enlloc, és pitjor fracassar que no negociar», opina Yossi Beilin, exministre laborista i un dels arquitectes del procés d'Oslo i de la Iniciativa de pau de Ginebra. Beilin proposa anar «a buscar l'acord gradual, cosa que implica un Estat palestí immediat i després establir negociacions entre els dos governs sobre un acord permanent». Per evitar el fracàs, Kerry té intenció d'administrar la informació amb comptagotes durant el procés, que durarà nou mesos.

El pas previ a unes negociacions plenes d'esculls va ser elsídel Govern de Netanyahu a l'alliberament de 104 presos palestins empresonats des d'abans dels acords d'Oslo del 1993. A Netanyahu li va costar suor i llàgrimes arrencar els vots als seus ministres.

Notícies relacionades

Claus de la discòrdia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Un dels murs més sòlids amb què va topar va ser el titular d'Economia, Naftali Bennett, que rebutja l'alliberament de presos i negociar la creació d'un Estat palestí. Però Bennett no pot tensar gaire més la corda «perquè sap que si abandona la coalició de Govern, el substituiran els laboristes», assegura Beilin, que és partidari de «no oblidar Hamàs» i dialogar directament o indirectament amb el grup que controla Gaza.

OPOSICIÓ DE HAMÀS/ Però Hamàs ja ha declarat que rebutja unes negociacions que els ciutadans consideren un episodi més d'una llarga cadena d'intents fallits. «Això és un teatre, una farsa», comentava ahir a Ramal·la Maysun, una economista de 30 anys. «La gent té dret a desconfiar, però no firmarem cap acord que no respecti els drets del poble palestí», va subratllar la font de l'OAP.