El conflicte del Pròxim Orient

Claus de la discòrdia

L'anterior historial negociador mostra quins són els ossos difícils de rosegar

Les parts segueixen distants en qüestions essencials

John Kerry (esquerra) amb Martin Indyk, nou enviat dels EUA per al procés de pau israeliano-palestí.

John Kerry (esquerra) amb Martin Indyk, nou enviat dels EUA per al procés de pau israeliano-palestí. / EFE / MIKE THEILER

2
Es llegeix en minuts
MONTSERRAT RADIGALES
BARCELONA

En les últimes dues dècades, després dels acords d'Oslo del 1993, s'han produït diversos intents, tots fallits, d'arribar a un acord que posi fi al conflicte del Pròxim Orient, amb la creació d'un Estat palestí a tocar d'Israel. Aquest procés ha permès identificar quines són les qüestions clau i els principals obstacles a què s'enfrontaran els negociadors.

FRONTERES I COLÒNIES La demarcació anterior al 1967

Els palestins exigeixen que la base per a la negociació de les fronteres entre Israel i l'Estat palestí sigui la línia d'armistici anterior a la guerra del 1967, en la qual Israel va ocupar Cisjordània i Gaza, encara que es mostren disposats a acceptar un intercanvi menor de territoris, de forma que Israel incorpori alguns dels assentaments -principalment els grans blocs on viuen la majoria dels 360.000 colons jueus establerts a Cisjordània- a canvi de cedir a l'Estat palestí una porció equivalent del seu territori. Les diferències sobre la magnitud de l'intercanvi de territori es van demostrar insuperables en les negociacions anteriors, encara que el 2008 el llavors primer ministre israelià, Ehud Olmert, i el president palestí, Mahmud Abbàs, van estar a punt d'arribar a un acord.

Encara que està disposat a acceptar una retirada de part de Cisjordània, l'actual primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha qualificat d'«indefensables» les fronteres del 1967.

REFUGIATS «Dret al retorn» o compensació

Hi ha més de cinc milions de refugiats palestins registrats com a tals, la majoria descendents dels aproximadament 760.000 palestins que van fugir o van ser expulsats en la guerra del 1948, després de la creació d'Israel. Els palestins exigeixen que Israel reconegui el «dret al retorn», tot i que en negociacions anteriors van acceptar que només una xifra limitada faci efectiu el retorn i que la resta rebi una compensació. Israel rebutja el retorn dels refugiats palestins al seu territori -però que potser permetria una xifra simbòlica- al·legant que un retorn massiu suposaria la destrucció d'Israel com a Estat jueu. Israel sosté que aquest retorn s'ha de fer efectiu a l'Estat palestí i exigeix que els palestins reconeguin Israel com a Estat jueu.

JERUSALEM Capital compartida i llocs sagrats

Israel considera Jerusalem com la seva «capital indivisible» i es nega a parlar de qualsevol partició de la ciutat. Els palestins exigeixen que Jerusalem Est, que va ser annexionada per Israel en una operació que no ha estat reconeguda per la comunitat internacional, sigui la capital de l'Estat palestí. La Ciutat Vella inclou llocs sagrats per a jueus, musulmans i cristians, cosa que la converteix en una zona especialment sensible.

Notícies relacionades

SEGURETAT La vall del Jordà i la desmilitarització

Els israelians desconfien que un acord territorial suposi el final del conflicte i temen que l'Estat palestí pugui caure en mans de Hamàs o de qualsevol altra força hostil, i per aquest motiu exigeixen que aquest Estat sigui desmilitaritzat, mantenir una presència militar a tota la vall del Jordà, així com exercir el control de l'espai aeri. Per la seva banda, els palestins volen els màxims atributs de sobirania per al seu Estat.