Quan un cop no és un cop

La seqüència no sembla particularment confusa. Els militars egipcis han deposat el president democràticament electe, s'han llançat a l'arrest dels líders dels Germans Musulmans, han tancat els canals de televisió islamistes, han suspès la Constitució i han instaurat un nou president transitori del seu gust. Per a molts és el clàssic exemple de cop militar de manual. Però no és així com ha volgut veure-ho el món. Menys Turquia, Tunísia i, per descomptat, la defenestrada germandat de Mohammad Mursi, ningú ho ha definit com un cop militar.

En la majoria de les reaccions occidentals s'intenta fer un impossible encaix entre el rebuig per principis al motí militar i l'evident satisfacció per la defenestració de l'islamisme polític.«No recolzem en cap país la intervenció militar, però ara és necessari que floreixi la democràcia a Egipte i es porti a terme una genuïna transició democràtica»,va dir ahir elpremierbritànic David Cameron. També va recórrer a malabarismes verbals per beneir el cop el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon. «En les seves protestes molts egipcis han expressat una profunda frustració i preocupacions legítimes».

Pocs observadors discuteixen que Mursi havia confós el mandat popular, reproduint l'autoritarisme de Mubàrak, marginant les minories, col·locant els seus en el poder o arrogant-se el mantell de la revolució. Però també és innegable que va guanyar amb claredat les primeres eleccions democràtiques de la història a Egipte fa només un any, i que els islamistes, amb el suport dels seus aliats salafistes, controlaven gairebé el 70% del Parlament.

Precedent perillós

«El problema de la intervenció militar és que és un precedent per al futur. Si això li passa a un president electe, li pot passar a un altre», va dir el secretari d'Exteriors britànic, William Hague. No només a Egipte. Alguns han apuntat que per la mateixa regla de tres es podrien justificar cops en països europeus on els governs hagin incomplert el seu programa electoral, com és el cas d'Espanya. La Unió Europea no va entrar en aquests detalls. La cap de la diplomàcia, Catherine Ashton, va demanar«a totes les parts» que reprenguin el procés, celebrin eleccions i aprovin una nova Constitució«de forma inclusiva».

Des dels Estats Units, país que arma i finança l'Exèrcit egipci i forma els seus generals, el seu president també es va cuidar molt de qualificar la maniobra com a cop militar. Barack Obama es va mostrar«profundament preocupat» per l'enderrocament de Mahammad Mursi i la suspensió de la Constitució egípcia, i va demanar a l'Exèrcit que s'abstingui d'arrestar els líders i simpatitzants de la Germandat, un prec ignorat. A diferència d'altres països, aquí les paraules poden tenir conseqüències legals.

Les seves lleis prohibeixen explícitament seguir finançant«el Govern elegit de qualsevol país on el cap d'Estat hagi estat deposat per un cop o un decret militar». Encara que la Casa Blanca té poders per fer excepcions, la regla es va aplicar després dels motins a Mauritània, Mali, Madagascar o el Pakistan. Per a Washington, que aporta cada any 1.300 milions de dòlars a l'Exèrcit i 250 a l'economia egípcia, aquests diners són el seu bitllet per comprar influència a Egipte, l'únic gran país àrab que ha firmat la pau amb Israel i un dels seus aliats essencials a la regió. Obama va insistir que els Estats Units no estan de part de ningú a Egipte, encara que tant el seu secretari de Defensa com el cap de l'Estat Major han estat en contacte permanent amb els seus col·legues egipcis mentre s'estava cuinant el cop militar.

El que és clar és que els Germans Musulmans s'han quedat sols, fins i tot a la regió. Només els governs islamistes de Turquia i Tunísia han condemnat el que ha passat i ho han anomenat pel seu nom. L'Aràbia Saudita i l'Autoritat Palestina han felicitat el lideratge egipci, mentre que Síria, el país més beneficiat políticament, ho interpreta com«la caiguda de l'anomenat islam polític».

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Potser la més sorprenent ha estat la posició de Qatar, patró dels Germans en el món àrab i padrí financer de l'Executiu de Mursi.«Qatar continuarà respectant la voluntat del poble egipci»,ha dit el nou emir.

El que ha succeït al Caire i la reacció internacional tenen també una altra lectura. Com va succeir abans amb el FIS a Algèria o amb Hamàs a Palestina, la democràcia dóna una puntada de peu als islamistes a les primeres de canvi. Potser és el missatge equivocat quan es pretén que abracin una democràcia liberal que no està en el seu ADN.