Egipte, a la casella de sortida

Com ha arribat Egipte a aquesta situació d'emergència? ¿Com ha transitat de l'eufòria revolucionària a la polarització i el conflicte social? No hi ha una única causa ni un únic culpable sinó que hi ha una acumulació d'errors que han anat minant el procés de transició democràtica.

Una part d'aquests errors és atribuïble als Germans Musulmans, a la seva expressió política, el Partit de la Llibertat i la Justícia, i també a l'objecte de la ira dels manifestants, el presidentMohammad Mursi.No s'hauria arribat a la situació actual si s'haguessin obert cap als sectors de la societat que no comparteixen els seus valors i haguessin intentat donar resposta a les seves inquietuds en comptes de menysprear-les perquè no són, segons la seva opinió, majoritàries.

Mursiva obtenir una ajustada victòria (51,7%) a les eleccions presidencials del 2012 que no va saber interpretar. En comptes d'entendre que molts ciutadans els havien prestat el vot per evitar la victòria deShafik, un candidat de l'antic règim, els Germans Musulmans es van sentir recolzats per portar a terme el seu programa de govern i imposar un model de societat. El debat constitucional, tant en la forma com en el fons, va ser un fidel reflex d'aquesta actitud i el resultat va ser que aquesta Constitució en comptes d'unir els egipcis va acabar contribuint a dividir-los encara més.

L'oposició també ha comès errors de gruix, començant per la desunió de què va fer gala durant els primers mesos de la revolució i especialment en les eleccions presidencials. No obstant, aquests dies podria cometre un altre error estratègic si es llança d'una manera incondicional als braços de les Forces Armades. Els Germans Musulmans també es pensaven que havien arribat a una entesa amb els militars per repartir-se el poder, però els fets demostren que aquests pactes són extremadament fràgils i que poden ofegar la part més feble.

Finalment, hi ha un error compartit per pràcticament tots els sectors del panorama polític egipci: haver centrat el debat en qüestions identitàries i d'una manera molt especial en el paper de la religió. Alguns ho van fer per convicció i altres perquè no tenien respostes sobre les necessitats reals de la ciutadania.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Egipte no només s'acosta a l'abisme polític sinó també a l'econòmic. El país es pot desplomar si s'esgoten les reserves de divises i se li tanca la porta del crèdit internacional. Superar aquesta situació d'emergència però també afrontar problemes estructurals com la viabilitat de la política de subsidis o la desigualtat entre egipcis són qüestions vitals a les quals només es podrà respondre si torna la calma i es dóna una nova oportunitat al pacte i al consens.

Després de més de dos anys de transició imperfecta, islamistes, opositors i militars han portat el país a la casella de sortida. És veritat que l'esperança revolucionària ha ocupat els carrers d'Egipte amb tanta o més força que l'any 2011, però també ho és que el risc de tornar a caure als braços de l'antic règim torna a ser una amenaça real.