Turquia, entre Occident i l'islam

Va ser una ocasió propícia perquè la Turquia laica, fidel als principis de Mustafà Kemal Atatürk, el fundador de la república secular i moderna, i la Turquia islàmica, sempre nostàlgica de l'esplendor de l'imperi Otomà, topessin per enèsima vegada en aquest pols sense indulgència que lliuren des de fa gairebé un segle. El juny passat, amb ocasió del desè aniversari de les Olimpíades Turques, un festival cultural en què nens de tot el món mostren les seves habilitats en l'idioma, la literatura i el folklore d'aquest país, el Govern de Recep Tayyip Erdogan va emetre per primera vegada un milió de monedes sense l'efígie d'Atatürk, cosa que va desfermar un vendaval de crítiques entre la premsa secular, que va acusar el primer ministre de limitar, a la callada, la presència pública del reverenciat 'pare de la pàtria' que, després de la humiliant derrota en la primera guerra mundial, va expulsar les tropes estrangeres del país, va abolir el sultanat i va dotar el país d'una Constitució laica, ja fa 90 anys.

«A Erdogan no li agrada Atatürk; vol que l'oblidem», adverteix, amb un gest de desaprovació, Anil Eser, mentre s'acaba una voluminosa gerra de cervesa davant d'un bar del carrer Meselik, en plena vorera, a la vista de qualsevol transeünt, cosa impensable a molts països de majoria musulmana.

A mesura que el cap del Govern islàmic conservador, al poder des de ja fa un decenni, ha eliminat contrapesos al seu poder, la seva rebel·lió contra l'omnipresent imatge del fundador de la república turca en edificis oficials i actes públics, però, sobretot, contra els principis del laïcisme que ell representava, s'ha fet més visible. Al novembre, va ser el primer mandatari turc a no assistir a la commemoració de la mort d'Atatürk, i es va limitar a enviar un tuit des de Brunei, per recordar-lo, «una vegada més», amb «gratitud». La seva força política, el Partit per a la Justícia i el Desenvolupament (AKP) acaba de proposar que els ministres ja no jurin lleialtat als principis del 'pare de la pàtria'. I, per descomptat, aquelles imatges de fa un decenni d'universitàries musulmanes anant a classe al campus amb el cap cobert amb perruques perquè els estava prohibit usar el vel islàmic formen part del passat.

UN DECENNI / «És cert que durant molts anys, quan els partits laics ocupaven el poder, els sectors més religiosos no van rebre les seves justes demandes», admet a EL PERIÓDICO Nigar Göksel, redactora en cap de la revista d'anàlisi política 'Turkish Policy Quarterly'. El problema és que ara «10 anys després de l'arribada d'Erdogan, encara segueixen dient que són víctimes, malgrat les correccions que hi ha hagut».

Turquia acaba de complir el seu primer decenni erdoganista amb un balanç de llums i ombres, tant pel que fa a la seva economia com en l'àrea de llibertats. Només el 2011, el producte interior brut (PIB) del país va créixer un 8,5%, amb una envejable taxa d'atur de l'11%. Observadors locals constaten el fenomen del retorn d'Alemanya d'emigrants turcs, perquè en aquests moments hi ha més oportunitats de treball al seu país que a la UE en crisi.

La sempiterna qüestió kurda, tema tabú fa una dècada, causant d'una guerra de 34 anys en què van morir 40.000 persones, entre elles 18.000 civils i es van destruir 2.400 pobles, segons fonts independents, es troba en vies de resolució després que al mes de març el líder del Partit dels Treballadors Kurd (PKK), Abdullah Ocalan, va anunciar el final de la lluita armada. Fins i tot en la legislació «sobre refugiats», recorda Murat Çeçik, director d'Amnistia Internacional a Istanbul, hi ha «notables avanços».

Però en l'haver erdoganista hi pesen temes tan fonamentals en qualsevol Estat de dret com la llibertat d'expressió, «sota amenaça», segons reconeix Çeçik. «Si ets inclòs en la llista negra del Govern, no tindràs accés» a multitud de fonts i actes, denuncia Göksen. Més encara, periodistes de renom han perdut els seus llocs de treball com a conseqüència, se suposa gairebé del cert, de pressions polítiques després d'haver publicat informacions crítiques amb l'Executiu islamic conservador.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Una de les afectades per l'escassa tolerància mostrada pel primer ministre a les crítiques periodístiques és la reportera i escriptora Ece Temelkuran, amb més de mig milió de seguidors a twitter, que fins el gener del 2012 formava part de la plantilla del diari 'Haberturk'. «El meu acomiadament es va deure al fet que vaig informar d'una massacre per error de contrabandistes comesa per l'Exèrcit a la frontera amb l'Iraq», explica Temelkuran telefònicament. Sense ocultar la seva satisfacció per l'explosió de conscienciació política que constitueix l'onada de protestes de l'última setmana, Temelkuran celebra que s'hagi trencat «l'espiral de por» que s'estava imposant en la societat i es congratula del fet que, al seu país, «la democràcia tingui esperança».

De com resolguin les autoritats d'Ankara el desafiament plantejat pels indignats determinarà si aquest país de 74 milions d'habitants es converteix en aquell model exemplar d'implantació d'una democràcia en un país musulmà, tal com desitgen molts a Europa o als Estats Units, o en un model de com l'islamisme accedeix al poder mitjançant eleccions i s'hi queda, com prevenen els crítics.