Els EUA espien des de fa sis anys els usuaris d'internet

 

 

El Gran Germà dels Estats Units té els seus tentacles molt més estesos del que s'havia confirmat oficialment fins ara. Un dia després que 'The Guardian' tragués a la llum una ordre d'espionatge dels registres de milions de trucades telefòniques dels usuaris de Verizon, una de les principals companyies de telecomunicacions dels EUA, el rotatiu britànic i 'The Washington Post' van revelar ahir que l'Agència de Seguretat Nacional, una agència militar del govern, fa gairebé sis anys que accedeix directament als servidors de Microsoft, Apple, Google, Facebook i altres gegants d'internet i recopila informació. 

Com a part d'un programa anomenat PRISM, creat per l'extensió de les lleis d'espionatge sota l'Administració de George Bush i ampliat durant el mandat de Barack Obama, l'agència d'espionatge i l'FBI estan accedint i recopilant material que inclou contingut de correus electrònics, historials de recerques, arxius transferits i contingut de text o vídeo de xats. Mentre que en el cas que afecta Verizon (que forma part d'un confirmat programa d'espionatge en marxa des de fa set anys) només s'accedia a les anomenades "metadades" (números, hora i durada de la trucada i altres aspectes tècnics), l'abast de PRISM és infinitament més gran i permet accedir i recopilar continguts.

En principi, la llei permet espiar sense ordre judicial els clients que viuen fora dels EUA o nord-americans que es comuniquen amb estrangers, però també obre la possibilitat d'accedir a les comunicacions dins dels EUA.

Sense ordre judicial

Encara que el document a què han tingut accés els dos diaris assegura que les companyies col·laboren en l'espionatge, la majoria d'elles han negat als dos rotatius conèixer el programa o participar-hi. Tot i que les empreses han de col·laborar per llei amb el govern quan els demana informació, el programa PRISM permet al govern entrar directament en els seus servidors sense sol·licitar permís i sense ordre judicial.

PRISM va ser llançat el 2007 després que sortís a la llum un polèmic programa d'espionatge nacional de l'Administració de George Bush, sota el mandat del qual, després dels atemptats de l'11-S, es van alterar significativament els requeriments per aconseguir ordres d'espionatge, fent menys necessari demostrar que hi havia sospites de terrorisme per espiar un objectiu o per fer-ho sense aprovació judicial. El 2007 el Congrés va ampliar l'autoritat del govern per espiar amb la llei protegeix Amèrica i el 2008 es van aprovar esmenes a la llei de vigilància d'espionatge estranger del 1978 (FISA per les seves sigles en anglès) que també ampliaven aquestes capacitats i donaven immunitat a les empreses privades que cooperessin voluntàriament amb la recol·lecció de dades d'espionatge. Segons el 'Post', Microsoft es va convertir en el primer aliat de PRISM el desembre del 2007. El 2008 ho va fer Yahoo i un any després van ser Google, Facebook i PalTalk. El 2010 s'hi va sumar YouTube, el 2011 Skype i AOL i el 2012 Apple. El pròxim, segons el diari, hauria de ser Dropbox.

"Moltes inexactituds"

El director d'espionatge Nacional, James Clapper, va emetre dos comunicats en resposta a les revelacions. En un va denunciar que la informació dels dos diaris, que està basada en una presentació de PowerPoint de 41 pàgines datada l'abril d'aquest any i que es fa servir per a formació i entrenament, contenia "moltes inexactituds". Clapper va defensar que "la secció 702 de la FISA està designada per adquirir informació d'espionatge estranger que afecta persones no nord-americanes fora dels EUA" i va remarcar que el programa està supervisat pel tribunal especial de la FISA i les tres branques del govern (executiu, legislatiu i judicial) i "no pot ser utilitzada per intencionadament centrar-se en cap ciutadà nord-americà, cap altra persona dels Estats Units o ningú localitzat als EUA". En un altre comunicat Clapper va assegurar que treure el programa d'espionatge massiu a la llum pot causar "un mal irreversible a la nostra capacitat d'identificar i respondre a les moltes amenaces que afronta la nostra nació".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Mentrestant, activistes de llibertats civils mostren indignació i preocupació creixent. Jameel Jaffer, director del Centre per a la Democràcia de la Unió Americana de Llibertats Civils, va recordar a 'The Guardian' que la NSA és part de l'estament militar i va denunciar que "s'ha donat als militars accés sense precedents a les comunicacions civils", fer que ha provocat "una militarització sense precedents de la infraestructura de comunicacions".

La protecció de les identitats de les companyies involucrades en el programa PRISM era un dels principals objectius. "El 98% de la producció de PRISM es basa en Yahoo, Google i Microsoft, necessitem assegurar-nos que no perjudiquem aquestes fonts", va escriure l'autor del Power Point.