"Va matar nens musulmans a l'Iraq i a l'Afganistan"

Ingrid Loyau-Kennett, de 48 anys i mare de dos fills, era al barri de Woolwich, al sud de Londres, quan dos islamistes radicals van assassinar ganivetades un soldat britànic. La dona, que viatjava en autobús i va baixar al veure el succés, va saber mantenir la calma i va entaular un diàleg amb els suposats terroristes, que li van explicar fredament, encara armats, les motivacions de la seva acció criminal. "Era un soldat britànic que va matar dones i nens musulmans a l'Iraq i l'Afganistan", li van dir. Aquests són alguns extractes del testimoni que la dona va donar al diari 'The Guardian' després de l'impactant succés:

"Estava asseguda al pis inferior i l'autobús es va aturar. Vaig poder veure clarament un cos a la carretera i un cotxe accidentat. Em vaig entrenar en primers auxilis quan era una líder Brownie ['boy scout'], així que vaig demanar a algú que em guardés la bossa i vaig baixar per veure si podia ajudar".

"Em vaig acostar al cos, on hi havia una senyora asseguda que va dir que estava mort. Ella l'havia consolat, posant-li alguna cosa sota l'esquena i una jaqueta sobre el cap. Li vaig prendre el pols i no en tenia. No vaig poder veure la cara de l'home, però no hi havia cap evidència que suggerís que algú hagués intentat tallar-li el coll. No vaig poder veure res que suggerís que era un soldat".

Un revòlver i un ganivet

"Aleshores un noi negre amb un barret negre i un revòlver en una mà i un ganivet a l'altra es va acostar. Estava molt excitat i em va dir que no m'acostés al cos. No vaig sentir res especial. No estava espantada perquè no estava begut, ni tampoc drogat. Era normal. Vaig poder parlar amb ell, i volia parlar, i això és el que vam fer".

"Vaig parlar amb ell més de cinc minuts. Li vaig preguntar per què havia fet allò. Ell va dir que havia matat l'home perquè [la víctima] era un soldat britànic que va matar dones i nens musulmans a l'Iraq i l'Afganistan. Estava furiós per la presència allà de l'Exèrcit britànic".

"Hi havia sang a la vorera al costat del cotxe que havia colpejat l'home que jeia a terra. Al principi no hi havia sang al cos, però mentre parlava amb l'home va començar a fluir, cosa que em va preocupar perquè la sang necessita un cor que bategui per fluir. Però no volia molestar l'home anant una altra vegada cap al cos".

Amenaça contra els policies

"Li vaig preguntar què faria ara, perquè la policia estava a punt d'arribar. Em va dir que allò era una guerra i que si la policia venia, els mataria. Li vaig preguntar si allò era una cosa raonable de fer, però estava clar que realment volia fer-ho. Va parlar de guerra però no de mort, i llavors se'n va anar a parlar amb una altra persona".

"Vaig anar a parlar amb l'altre home, que estava més tranquil i era més tímid. Li vaig preguntar si volia donar-me el que tenia a la mà, que era un ganivet, però no volia dir això. Ell no hi va estar d'acord i li vaig preguntar: '¿Vols continuar amb això?'. Ell va dir: 'No, no, no.' No vaig voler molestar-lo, i llavors l'altre home va tornar cap a mi. Jo le vaig preguntar què volia fer ara".

"En aquest moment, hi havia tanta gent al voltant que no volia que s'espantés o es posés nerviós. Vaig seguir parlant-li per mantenir-lo ocupat".

Trets a les cames

"Llavors vaig veure que el meu autobús es movia i vaig saber que la policia arribaria molt aviat. Li vaig preguntar si hi havia alguna cosa més que pogués fer per ell, perquè el meu autobús estava a punt d'anar-se'n, i em va dir que no".

"Vaig pujar a l'autobús, i 10 segons després, algú va venir i ens va dir a tots que baixéssim. Vaig veure aparèixer un cotxe de policia i homes i dones policia sortint-ne. Els dos homes negres van córrer cap al cotxe i els agents els van disparar a les cames, crec".

Notícies relacionades

Dos detinguts més en relació amb l'assassinat del soldat a Londres

Obama condemna l'apunyalament del soldat a Londres i reafirma el seu suport al Govern britànic

"Quan va començar el tiroteig, no estava espantada. Hi havia moltes dones cridant i plorant a l'autobús, i em vaig dedicar a calmar-les. No vaig tenir un moment per pensar en mi mateixa".

"Vaig poder veure l'home amb el barret negre greument ferit mentre era traslladat, però tots dos encara es movien".