Pyongyang veta els sud-coreans del complex industrial conjunt

Pyonyang va tancar ahir les portes als treballadors sud-coreans en el complex industrial de Kaesong, la gran icona de la col·laboració entre les dues Corees. El dia abans havia anunciat la reobertura de Yongbyon, la planta més representativa del seu programa nuclear. Esgotada la via retòrica després d'engegar a rodar la cimera declarant-se en «estat de guerra» amb Seül, Pyongyang explota ara la via del simbolisme. Corea del Nord ha acaparat les portades globals durant setmanes sense haver disparat un sol tret.

La reobertura de Yongbyon i el tancament de Kaesong són decisions

inusuals fins i tot en un règim tan volàtil com el nord-coreà i arruïnen els esforços diplomàtics fets durant anys. «No es pot dir que el conflicte nord-coreà hagi tornat a la casella de sortida perquè mai n'ha sortit. Els líders nord-coreans han tingut la determinació durant dècades d'avançar en el seu programa nuclear i balístic, no han considerat mai abandonar-lo», sosté pere-mailAndrei Lankov, analista de Corea del Nord de la universitat Kookmin, de Seül.

Pyonyang va tancar la frontera cap a Kaesong citant l'enrarit clima polític de la península. La decisió va ser titllada de «molt lamentable» per Seül. «Esperem que la nostra gent es trobi al nord sana i estàlvia», va expressar Kim Hyunk-suk, portaveu del Ministeri sud-coreà de la Unificació. Pyongyang va aclarir després que permetrà el retorn dels 861 sud-coreans, foragitant els temors que pogués utilitzar-los com a ostatges. El centre es troba en territori nord-coreà, a 10 quilòmetres de la frontera. Desenes d'autobusos el creuen cada matí cap a Kaesong, un complex construït a contrapèl a Corea del Nord: les seves fàbriques disposen d'aigua calenta, lavabos amb cisterna i aire condicionat.

Kaesong es va inaugurar el 2000, durant la sunshine policy(1998-2008) que va permetre el període més pacífic a la península i que va servir perquè l'expresident sud-coreà Kim Dae-jung rebés el premi Nobel de la pau. La zona industrial genera uns 1.500 milions d'euros anuals en comerç per a l'empobrit país asiàtic i alberga unes 123 companyies. Allà s'ajunten 50.000 treballadors nord-coreans i centenars d'empresaris sud-coreans. Produeixen manufactures (principalment roba, rellotges i sabates) que arriben a Seül abans de ser exportats al món. Corea del Sud paga uns 80 milions de dòlars en salaris. Els empresaris havien alertat en els últims dies que el caràcter dels seus treballadors s'havia agrit.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

'SUNSHINE POLICY'/ Kaesong és l'última trinxera en les relacions bilaterals i ha suportat les pitjors crisis. Pyongyang només la va tancar durant tres dies el 2009 com a represàlia per unes maniobres militars conjuntes portades a terme per Corea del Sud i els Estats Units. Els analistes i la premsa internacional, que han assegurat durant setmanes que Corea del Nord no convertiria les seves amenaces en atacs tangibles, assenyalaven Kaesong com a prova. Tanta reiteració va provocar la reacció aïrada nord-coreana, que dies enrere va amenaçar de tancar-la. Kaesong permet a petites empreses sud-coreanes produir barat, mentre que per a Corea del Nord suposa una font vital de divises per a les seves comatoses finances. El seu tancament castigarà més Pyongyang que Seül.

La mesura ve forçada per la decreixent força intimidadora de les amenaces nord-coreanes. Tant Seül com Washington s'han mostrat en els últims dies molt tranquils sota l'arsenal dialèctic nord-coreà. Pyongyang demostra amb el tancament de Kaesong que podria acompanyar les seves paraules amb fets.