Anar al contingut

CONFLICTE CIVIL EN UN PAÍS ÀRAB

La guerra al subsòl

Els civils sirians sobreviuen a les bombes en túnels construïts sota de les seves cases

MARC MARGINEDAS / Kafersijneh (enviat especial)

Fa quatre mesos, les enormes plaques de formigó armat que estructuraven l'esquelet de la casa de Jalid Ahmed Abdala es van desplomar una sobre l'altra com un acordió encongit, a causa de l'explosió de dos projectils de l'Exèrcit sirià. La dotzena de persones que encara vivien al veïnat havien decidit passar la nit sota un refugi fred i humit excavat al subsòl, cosa que els va permetre evitar una mort per esclafament. Husam Abdul·là, nebot de Jalid, va reaccionar veloç a l'atac a l'apartar els nens de l'escala d'accés a l'amagatall.

A Kafersijneh, estratègica localitat d'una rica comarca agrícola del centre de Síria, a escassos quilòmetres de l'estratègica carretera que uneix Damasc amb Alep, la vida diària s'ha hagut d'adaptar per força a les limitacions imposades per una guerra que, des de fa ja dos anys, es desenvolupa als seus voltants.

Caces, helicòpters i avions de reconeixement de les pròximes bases militars de Hama i Abu al-Dohur sobrevolen diàriament la població, disparant coets i deixant caure les seves bombes amb regularitat; tancs situats a pocs quilòmetres bombardegen freqüentment el centre de la localitat, que mostra al que hi acaba d'arribar un esglaiador grau de destrucció. I els pocs habitants que encara no han emprès la fugida cap a Turquia perforen túnels i forats a les proximitats de les seves vivendes per poder-se arrecerar així que augmenten els atacs.

«Cada vegada que sento el vol d'un avió, m'amago al refugi; no puc dir el nombre de vegades que l'utilitzo durant el dia; hi ha dies en què ho faig fins a 10 vegades, d'altres no tant», explica Jalil Ahmed Abdul·là, agafant amb les mans dos fragments de metall recargolat, restes dels projectils que van destruir gairebé completament la seva vivenda, excepte una única habitació on ha agrupat alguns mobles i una nevera convertida en rebost a causa de la manca de subministrament elèctric. Mentre parla aixeca la vista i observa un avió, el vol del qual, a gran altura, no sembla resultar-li amenaçador.

Les forces rebels locals hi poden fer ben poca cosa, agrupades en la liua (batalló) Daraa al-Saiqa i comandades pel capità Abú Abdala, per contrarestar els bombardejos de l'aviació. Les úniques armes que poden utilitzar són tres o quatre metralladores DshK acoblades a camionetes pick-up, amb un radi d'acció de 2.000 metres i incapaces d'inquietar una aviació que «vola a 5.500 metres d'altura», es lamenta el capità Abú Abdala.

Vibracions a terra

El domini del cel per part de les Forces Aèries sirianes -i per tant, la qualitat de vida dels habitants de Kafersijneh- canviaria immediatament de signe si des d'Occident «tal com se'ns està dient, se'ns enviessin armes antiaèries».

Però mentre esperen, l'existència es fa més difícil per als necessitats habitants de la ciutat de Kafersijneh. Els que han preferit quedar-s'hi, ja sigui per voluntat pròpia o obligats per les circumstàncies, ja són capaços de determinar la distància a la qual ha caigut un tret d'artilleria gràcies a les vibracions que aquests produeixen a terra. Aquells que disposen de menys recursos sobreviuen gràcies als subministraments de menjar que efectua l'oposició, que es limiten a patates o arròs.

Com a condiment, els habitants del lloc fan servir una herba local, que s'anomena al-jubaisa, que recullen en els espais oberts i cunetes i que, segons diuen els veïns, és rica en vitamines i magnesi. Una dieta de guerra que considera del tot insuficient Ahmed Sbeikh, l'únic metge local, al capdavant d'un dispensari de parets esquerdades pels bombardejos, on els únics medicaments són desinfectant, esparadrap i calmants. «Ni tan sols tenim paracetamol», es queixa, mentre mostra l'última caixa buida que li quedava.

0 Comentaris
cargando