Noruega espera amb ansietat el veredicte sobre l'ultra Breivik

L'omnipresent tranquil·litat que respiren els carrers de la capital escandinava s'ha vist, durant les últimes hores, truncada per la invasió de prop de 700 periodistes. Per a sorpresa i vergonya dels habitants d'Oslo, aquesta allau de mitjans arribada des de tots els racons del globus inunda els hotels i les cafeteries pròximes als jutjats. És aquí on, avui, un jurat compost per cinc jutges, dos fiscals, quatre advocats i quatre psiquiatres forenses decidirà el futur del pitjor assassí de la història de Noruega.

L'ultradretà Anders Behring Breivik, de 33 anys, va protagonitzar el 22 de juliol del 2011 un dels episodis més negres de la nació nòrdica. Després de col·locar i detonar un artefacte explosiu en un dels carrers del centre d'Oslo -l'atemptat va causar vuit víctimes mortals-, el terrorista es va dirigir a l'illa d'Utoya, en què va tirotejar fins a la mort 69 membres de les joventuts del Partit Laborista noruec.

El 16 d'abril es va iniciar el procés judicial contra Breivik, que des dels seus inicis ha estat marcat per la polèmica. Les excèntriques declaracions i gestos (com el d'alçar el braç a l'entrar a la sala) del fonamentalista cristià van aixecar una forta polèmica al país. En una de les sessions del judici, l'assassí va arribar a declarar: «Els atacs del 22 de juliol van ser preventius per defensar el poble noruec i l'origen ètnic de Noruega. Sí, ho tornaria a fer, perquè les ofenses contra el meu poble són tantes com dolentes».

Una de les polèmiques més enceses a què les autoritats noruegues s'han enfrontat és la de determinar la salut mental de l'acusat i, per tant, si ha d'anar a un centre penitenciari o ha de quedar reclòs en un hospital psiquiàtric la resta de la seva vida. Un primer informe pericial va declarar que Breivik patia una esquizofrènia paranoide en el moment dels atemptats. No obstant, l'informe va ser durament criticat tant pels mitjans de comunicació com per diversos experts policials, circumstància que va portar a l'elaboració d'un nou informe. En aquest últim es va concloure que Breivik, en consonància amb el que ell mateix havia declarat, es trobava en perfectes facultats mentals. Aquest aspecte resulta fonamental perquè, en aquest cas, la màxima pena a què es podria enfrontar l'acusat és a 21 anys de presó, segons el Codi Penal noruec. L'escassa contundència de la legislació noruega ha estat objecte de dures crítiques durant aquests mesos i ha generat intensíssims debats en els mitjans de comunicació i la societat del país.

ALTA TENSIÓ/ La tensió va arribar al seu punt culminant el 13 d'agost, al ser publicat l'informe de la comissió independent que va analitzar la resposta policial als atemptats. Encarregat pel primer ministre noruec, Jens Stoltenberg, poc després de la tragèdia, l'informe carrega durament contra la manera com les forces de seguretat i el Govern laborista van gestionar els atemptats. A conseqüència d'aquestes conclusions, el cap de la policia de Noruega, Oystein Maeland, va presentar la dimissió la setmana passada al sentir que havia perdut «la confiança de l'Executiu», com va assegurar la ministra de Justícia, Grete Faremo. L'informe també posava en dubte la tasca d'aquesta última.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Les crítiques van afectar durament el primer ministre, que prèviament ja s'havia responsabilitzat públicament de les conseqüències de la mala gestió dels atemptats. El diari noruecVerdens Gangva anar un pas més enllà i va exigir en la seva portada la dimissió de Stoltenberg sota el titular: «Ens han fallat», en referència al Govern laborista i els responsables policials.

Malgrat que la dimissió del cap de l'Executiu sembla poc probable, els mitjans de comunicació noruecs no descarten que una sentència poc ferma del cas impliqui que rodin caps en el si del Partit Laborista.