Xipre creu obert el camí per sol·licitar ajuda a la banca

Les eleccions a Grècia han obert el camí perquè Xipre obtingui els fons financers que necessita urgentment per recapitalitzar els seus bancs a final de mes, ja sigui mitjançant un fons de rescat de la Unió Europea, ja sigui mitjançant un préstec bilateral, segons va assegurar el ministre de Finances xipriota, Vassos Shiarly. El país mediterrani necessita trobar abans del 30 de juny 1.800 milions d'euros per recapitalitzar la seva segona institució bancària, el Banc Popular de Xipre, afectat per la seva exposició al deute grec.

Aquest fet podria convertir Xipre en el cinquè país de l'Eurozona a sol·licitar l'ajuda del fons de rescat europeu, després de Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya, encara que també considera afrontar les seves obligacions financeres amb un préstec bilateral, probablement de Rússia. Qualsevol de les dues opcions obliga Xipre a demanar prestada una quantitat equivalent al 10% del seu PIB.

«Som optimistes perquè creiem que aconseguirem el finançament que necessitem per recapitalitzar els bancs, ja sigui a partir d'un acord bilateral, ja sigui a través de la Unió Europea», va declarar Shiarly. «Creiem que amb un nou Govern grec podrem arribar a acords ràpids», va declarar Shiarly. «La direcció que creiem que prendrà el Govern de Grècia serà la de mantenir el país en l'Eurozona, cosa que és molt positiva i que elimina molta de la pressió que pot venir per al sistema comú i per a Xipre», va insistir.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

LAXA SUPERVISIÓ / Els bancs de l'illa estan molt exposats al deute grec, i la possibilitat d'un Govern a Atenes que rebutgés el rescat de la Unió Europea era vist a Xipre com una catàstrofe potencial que multiplicaria els costos del seu mateix rescat.

Xipre constitueix un 0,2% de l'economia de l'Eurozona. Alts funcionaris del Govern culpen de forma implícita la laxa supervisió de les entitats reguladores i dels bancs. Athanasios Orphanides, exdirector del Banc Central de Xipre, creu que el Govern del seu país no hauria d'haver acceptat mai la condonació del deute grec.