La indignació creua l'Atlàntic

Ecos del 15-M a Wall Street

Diversos veterans del moviment col·laboren amb la iniciativa per ocupar l'emblemàtica artèria financera novaiorquesa

Fins a un miler de persones han protestat durant el cap de setmana

Un grup d’indignats acampen, diumenge, en un parc pròxim a Wall Street.

Un grup d’indignats acampen, diumenge, en un parc pròxim a Wall Street. / ERIC THAYER (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
IDOYA NOAIN / Nova York

Laindignació ha trigat a arribar aNova York, però ara comença a córrer també per les seves venes. Amb diversos blocs deWall Street congelats per la policia des de dissabte, tancats i segellats, el veí Zuccotti Park s'ha convertit en el centre d'una protesta nascuda sota el lemaOcupar Wall Street i en la qual, cada vegada més, se senten els ressons del15-M.

Ahir, diumenge, per segona nit consecutiva, laplaça de Zuccotti (un espai obert però de propietat privada) va ser campament. I encara que va baixar una mica el nombre de persones que van passar la nit allà respecte a les 296 de dissabte, durant el dia van tornar a reunir prop d'un miler de persones que representen el germen de la protesta novaiorquesa.

"És interessant que s'estiguin repetint pas a pas les coses que van passar aSol", explicava ahir a la nit Pablo, un jove que va viure el 15-M a Madrid, que ara prepara la seva tesi doctoral a Maine i des de dissabte està a Nova York participant en el moviment. Coincidia amb la seva anàlisi Tristán, un veterà del15-M, ara part de la comissió audiovisual, que també ha col·laborat amb els facilitadors (no organitzadors) novaiorquesos. "Es produeixen els mateixos errors, però va bastant ràpid", deia al costat de la taula on un generador alimenta diversos ordinadors que nodreixen Twitter, Facebook,streamingsa internet i fins i tot segueixen les converses de la ràdio de la policia.

Assemblea davant la Policia

Ahir, després d'una segona jornada de marxes, reunions, converses informatives amb els vianants i una tensa però no problemàtica convivència amb un bon nombre d'agents uniformats, entrava a la nit l'Assemblea General en la qual s'intentava decidir com actuar avui. Entre interrupcions de la Policia (que va obligar a dos quarts de nou del vespre a retirar tots els cartells que s'havien col·locat al voltant de la plaça) i moments entendridors com l'ovació a l'amo d'una pizzeria que ha donat menjar i va anar a Zuccotti Park "per ser testimoni de la història", l'aposta que cobrava més força és intentar alguna acció aWall Street al matí, encara que no arribi a l'ocupació, optant per marxar per tercer dia fora de la zona tancada, o realitzar actes simbòlics com el toc d'una "campana de la llibertat" que s'enfronti a la que obre la sessió borsària. Es desbancava així la proposta d'altres d'esperar que creixi el nombre de participants de la protesta abans d'emprendre accions.

"S'han d'animar, els números no són tan importants al principi", deia Manu, un altre veterà del15-M, membre de la seva comissió d'educació, que ha arribat aNova Yorkper estudiar anglès amb una beca i ha estat col·laborant en la preparació de l'ocupació de Wall Street i és dels que els ha ajudat a recordar que a Madrid els primers dies només hi havia cinc desenes d'acampats.

Notícies relacionades

Entre els de Nova York hi havia Emmorie i Zuni, dues joves arribades des Queens i Nova Jersey, a punt per passar la seva segona nit a la intempèrie (perquè encara que s'han donat tendes de campanya, aixecar-la a la plaça seria il·legal). Totes dues es queixaven de l'"apagada" gairebé total dels mitjans nord-americans a l'hora d'informar sobre el seu moviment.

"Només volen cobrir protestes violentes, volen que se'ns vegi com a animals, però no ho som i aquí hi ha molt d'amor, molta solidaritat, molt tenir cura uns dels altres", deia Emmorie, que prometia quedar-se "fins que faci falta". Encara que a Zuni li costava ser optimista sobre la perspectiva i que la participació creixi en els propers dies, Emmorie preferia veure el got mig ple. "Hem de ser intel·ligents, pacients, com soldats, com guerrers. Potser no podrem ocupar inicialment, però hem de deixar-nos sentir. Cal anar pas a pas. Les coses, una vegada hem començat, només poden anar a millor".

Temes:

Indignats