Sexe, drogues diners i corrupció

Rebekah Brooks era «la reina dels tabloides». L'executiva de Murdoch fins aquesta setmana havia pujat un per un els esglaons de l'ofici. Coneixia tots els trucs i els havia practicat per obrir-se camí quan no era ningú. Rebekah, la principiant, es va disfressar de senyora de la neteja i es va passar dues hores, amb un pal de fregar a la mà, oculta en un lavabo del Sunday Times. Així va prendre al dominical una exclusiva, que l'endemà va publicarNews of The World. En una altra ocasió, Brooks va trufar de càmeres i micròfons els armaris, alfombres i gerros de la suite en què es disposava a entrevistarJames Hewitt, l'amant deDiana de Gal·les. Els seus esforços van ser recompensats pel granRupert Murdoch.

Els britànics, que ara s'esquincen les vestidures, s'han acostumat a disfrutar de lesrevelacions d'una premsa que segueix venent, malgrat la crisi, milions d'exemplars cada dia. Diaris amb poc text, molta foto i portades morboses, com la de l'honorable diputat conservador fotografiat fumant marihuana al llit amb un parell de prostitutes. O elpríncep de Gal·les durant una torbadora conversa telefònica amb la seva amant. O l'estrella del futbol fent-s'ho amb la seva cunyada. O la supermodel més famosa esnifant cocaïna.

El xeic i l'escombriaire 

Les anomenades «tàctiques dels tabloides» són llegendàries. Els que les usen s'han valgut del xantatge, la suplantació de la identitat, les punxades telefòniques, l'espionatge de correus electrònics i el robatori d'informació. Han creat personatges, com el fals xeicMazher Mahmood, que filmava secretament les personalitats a les quals temptava amb contractes i suborns substanciosos. O el suposat empleat de les escombrariesBenjamin Pell, que furgava als cubells de polítics i famosos a la recerca de dades comprometedores.

«Realment no hi ha límits en els mètodes que fan servir», afirmaEdward Yell, deCarter-Ruck, un bufet londinenc líder en litigis sobre difamació, al qual han recorregut incomptables celebritats i publicacions. «Als tabloides els interessen totes les històries en què hi ha sexe, drogues, diners i corrupció. No es cansen mai, per exemple, d'històries sobre la vida sexual dels futbolistes», assenyala l'advocat.

La complaença dels lectors, àvids de xafardejos, alimenta aquest fenomen, que s'ha encruelit amb la família reial. Quan elDaily Mirror va publicar les memòries per entregues del majordom de la princesa Diana,Paul Burrell, les vendes durant aquella setmana van créixer en més d'un milió d'exemplars. Els corresponsals reials viuen sota contínua pressió per aconseguir l'exclusiva que vagi sempre més enllà.

Notícies relacionades

Scotland Yard deté Rebekah Brooks

«Nosaltres paguem»

Punxats van estar els telèfons deCarles,Camil·la iDiana, protagonistes dels famososCamillagate i l'Squidygate. Un reporter va arribar fins i tot a fer-se contractar com a cambrer al palau de Buckingham.Nick Davies, deThe Guardian, que ha revelat els pagaments realitzats per News of the World per amagar l'amplitud de les escoltes, ha parlat del «règim de temor» a les redaccions dels tabloides, on els periodistes viuen contínuament amb la por de ser acomiadats si no cacen una bona exclusiva.

Ni la comissió reguladora de la premsa ni la policia, dues institucions ara en entredit, han pres mesures. Pagar per informació, contractar detectius o punxar telèfons no han estat no obstant pràctiques exclusives dels tabloides. L'anomenada premsa suposadament seriosa també ha fet servir aquests mètodes en algun moment. «Hem perdut tot sentit de l'ètica des de fa molt de temps», afirma el periodista deThe Times,David Aaronovitch, que afegeix: «L'única solució és tornar a imposar aquests valors».