Anar al contingut

discurs oficial televisat

El rei del Marroc convoca un referèndum l'1 de juliol per aprovar la nova Constitució

La figura del monarca deixarà de ser "sagrada" com fins ara per passar a ser considerada "inviolable"

La nova Carta Magna atorga al primer ministre verdaderes competències executives i defineix el Marroc com a Estat musulmà

AGÈNCIES / Rabat

El rei del Marroc, Mohammad VI, ha anunciat aquest divendres a la nit en un missatge a la nació els canvis introduïts en la nova Constitució i que impliquen que el monarca --que ja no serà "sagrat" sinó "inviolable"-- cedirà part de les seves competències al primer ministre, que tindrà la denominació de president del Govern i sortirà d'un Parlament amb més poder

La nova Constitució marroquina serà votada en referèndum el pròxim 1 de juliol, tal com ha avançat en el seu discurs televisat el monarca alauita, que ja ha avançat que participarà en la consulta per votar a favor de la Carta Magna. Aquest document representa, a parer seu, un moment "històric" en la "construcció de l'Estat de Dret i de les institucions democràtiques". 

El text eliminarà part de les competències que fins ara tenia el rei, que ja no podrà dissoldre de forma unilateral el Parlament, però al mateix temps li permet conservar parcialment el pes que ostenta, de tal forma que liderarà el nou Consell de Seguretat i seguirà sent la màxima autoritat religiosa.

Més poder al Parlament

Segons aquesta nova Constitució, que està "feta pels marroquins i per als marroquins" i representa "un pacte històric entre el tron i el poble" --en paraules del monarca--, el rei dóna més poder al Parlament. Mohammad VI ja no podrà dissoldre aquest òrgan sense consultar abans amb el nou Tribunal Constitucional, per al qual el monarca podrà nomenar la meitat dels seus magistrats. El primer ministre --ara president del Govern-- també serà designat pel rei, encara que sortirà del partit més votat en unes eleccions.

El rei, que únicament tindrà competències exclusives en les matèries militar i religiosa, delega al president del Govern, amb la condició de discussions prèvies, competències en la designació dels governadors provincials o ambaixadors

La reforma proposa eliminar la referència que el monarca és una figura "sagrada", encara que es mantindria que és "inviolable". També es planteja que només pugui emetre decrets reals en l'àmbit religiós, de manera que la resta de lleis emanarien del Parlament. 

Mohammad VI ha destacat el "caràcter parlamentari" del Marroc i ha llançat un al·legat a favor de "la separació, la independència i l'equilibri de poders". Respecte a la justícia, el rei planteja un nou sistema independent dels poders executiu i legislatiu, després que fins ara Mohammad VI estigués al capdavant del consell responsable de la designació de jutges.

Reconeixement de l'idioma berber i del "component hebreu"

La nova Carta Magna, composta d'un preàmbul i 180 articles --davant els 108 que tenia fins ara--, reconeix també l'amazic (berber) com a idioma oficial juntament amb l'àrab i destaca la diversitat de la identitat marroquina que inclou també "el component hebreu". Les convencions i tractats internacionals aprovats per Rabat estaran per sobre de la legislació nacional, segons l'esborrany de la nova Constitució.

Mohammad VI va obrir al març un període de consultes amb partits polítics, sindicats i societat civil per promoure una reforma constitucional amb què confia posar fi al creixent malestar social. El Marroc ha patit els últims mesos les seves principals protestes contra el sistema en diverses dècades, si bé no han tingut el pes de les registrades en països de l'entorn com Tunísia, Egipte o Líbia.

Davant seu, el rei té diversos fronts oberts. Per una part, ha de respondre als activistes del Moviment 20 de Febrer --anomenat així per la data que es va produir la primera gran marxa pro democràcia-- i que demanen progressos cap a una monarquia constitucional.
No obstant, algunes de les crítiques més dures li han arribat de l'islamista Partit de la Justícia i del Desenvolupament (PJD), que ja ha advertit que votaria en contra de la nova Constitució si aquesta garantia la llibertat de credo, com finalment així ha estat.

El text plantejat per Mohammad VI promet "protegir la fe i els fidels", però també assegura "el lliure exercici de culte", segons ha explicat el mateix monarca en el seu discurs. Aquest punt, per al PJD, posa en risc la identitat islàmica del país, malgrat que la nova Carta Magna estableix que el Marroc és un "Estat musulmà".

>> Més informació a l¿e-Periódico

0 Comentaris
cargando