discurs oficial televisat

El rei del Marroc convoca un referèndum l'1 de juliol per aprovar la nova Constitució

La figura del monarca deixarà de ser "sagrada" com fins ara per passar a ser considerada "inviolable"

La nova Carta Magna atorga al primer ministre verdaderes competències executives i defineix el Marroc com a Estat musulmà

El rei del Marroc, entre el seu fill Mulai al-Hassan, i el seu germà, Mulai Raixid, durant un discurs a la nació, el dia 9 de març.

El rei del Marroc, entre el seu fill Mulai al-Hassan, i el seu germà, Mulai Raixid, durant un discurs a la nació, el dia 9 de març. / AP

3
Es llegeix en minuts
AGÈNCIES / Rabat

Elrei del Marroc,Mohammad VI, ha anunciat aquest divendres a la nit en un missatge a la nació els canvis introduïts en lanova Constituciói que impliquen que el monarca --que jano serà "sagrat" sinó "inviolable"-- cedirà part de les sevescompetènciesal primer ministre, que tindrà la denominació depresident del Governi sortirà d'unParlament amb més poder

La nova Constitució marroquina serà votada enreferèndumel pròxim1 de juliol, tal com ha avançat en el seu discurs televisat elmonarcaalauita, que ja ha avançat que participarà en la consulta pervotar a favor de laCarta Magna. Aquest document representa, a parer seu, un moment "històric" en la "construcció de l'Estat de Dret i de les institucions democràtiques". 

El text eliminarà part de les competències que fins ara tenia el rei, que jano podrà dissoldrede forma unilateral elParlament, però al mateix temps li permet conservar parcialment el pes que ostenta, de tal forma que liderarà el nou Consell de Seguretat i seguirà sent lamàxima autoritat religiosa.

Més poder al Parlament

Segons aquesta nova Constitució, que està "fetapels marroquins i per als marroquins" i representa "un pacte històric entre el tron i el poble" --en paraules del monarca--, el rei dónamés poder al Parlament. Mohammad VI ja no podrà dissoldre aquest òrgan sense consultar abans amb elnou Tribunal Constitucional, per al qual el monarca podrà nomenar la meitat dels seus magistrats. El primer ministre --arapresident del Govern-- també serà designat pel rei, encara que sortirà delpartit més votaten unes eleccions.

Elrei, que únicament tindràcompetències exclusivesen lesmatèries militar i religiosa, delega al president del Govern, amb la condició de discussions prèvies, competències en ladesignaciódelsgovernadors provincialsoambaixadors

La reforma proposa eliminar la referència que elmonarcaés una figura "sagrada", encara que es mantindria que és"inviolable". També es planteja que només pugui emetredecrets realsen l'àmbit religiós, de manera que la resta de lleis emanarien del Parlament. 

Mohammad VI ha destacat el"caràcter parlamentari" del Marroci ha llançat un al·legat a favor de"la separació, la independència i l'equilibri de poders". Respecte a la justícia, el rei planteja un nou sistema independent dels poders executiu i legislatiu, després que fins ara Mohammad VI estigués al capdavant del consell responsable de la designació de jutges.

Reconeixement de l'idioma berber i del "component hebreu"

La nova Carta Magna, composta d'unpreàmbul i 180 articles --davant els 108 que tenia fins ara--, reconeix també l'amazic (berber) com aidioma oficial juntament amb l'àrabi destaca ladiversitat de laidentitat marroquina que inclou també "el component hebreu". Les convencions i tractats internacionals aprovats per Rabat estaran per sobre de la legislació nacional, segons l'esborrany de la nova Constitució.

Mohammad VI va obrir al març un període deconsultesambpartits polítics, sindicats i societat civilper promoure una reforma constitucional amb què confiaposar fial creixentmalestar social. El Marroc ha patit els últims mesos les seves principalsprotestescontra el sistema en diverses dècades, si bé no han tingut el pes de les registrades en països de l'entorn comTunísia, EgipteoLíbia.

Davant seu, el rei té diversos fronts oberts. Per una part, ha de respondre als activistes delMoviment 20 de Febrer--anomenat així per ladata que es va produir laprimera gran marxa pro democràcia-- i que demanen progressos cap a unamonarquia constitucional.

No obstant, algunes de lescrítiques més duresli han arribat de l'islamista Partit de la Justícia i del Desenvolupament (PJD), que ja ha advertit que votariaen contrade lanova Constituciósi aquesta garantia lallibertat de credo, com finalment així ha estat.

Notícies relacionades

El text plantejat perMohammad VIpromet"protegir la fe i els fidels", però també assegura"el lliure exercici de culte", segons ha explicat el mateix monarca en el seu discurs. Aquest punt, per al PJD, posaen risclaidentitat islàmicadel país, malgrat que la novaCarta Magnaestableix que el Marrocés un"Estat musulmà".

>> Més informació a l¿e-PeriódicoMés informació a l¿e-Periódico