Ianukóvitx: "Txernóbil és un repte de magnitud planetària"

Els líders d'UcraïnaiRússia, juntament ambBielorússia,els països més afectats per l'accident a lacentral nuclear ucraïnesa deTxernóbil,recorden aquest dimarts el 25è aniversari de lacatàstrofe nuclear. El 26 d'abril de 1986, l'explosiódelreactor número quatre va desencadenar el pitjor accident nuclear de la història, que va llançar a l'atmosfera unaradioactivitatequivalent a entre 100 i 500bombes atòmiques com la d'Hiroshima. Milions de persones van patir la radiació i centenars de milers de persones van haver d'abandonar casa seva.

En un missatge a la nació, el president d'Ucraïna,Víktor Ianukóvitx, ha assenyalat que la catàstrofe de Txernóbil és un "repte de magnitud planetària", al qual només pot respondre la comunitat mundial unida. "Ucraïna va estar molt temps pràcticament sola davant la tragèdia de Txernóbil. Afortunadament, avui no estem sols", ha assenyalat el cap de l'Estat.

En un discurs en què s'ha referit a l'accident que va tenir lloc a la central japonesa de Fukushima, Ianukóvitx ha subratllat que des del 1986 existeix una "mesura terrible del temps: abans i després de Txernóbil". "Abans del 26 d'abril de 1986 el món tenia una il·lusió de seguretat. Després d'aquesta data ja ningú pot tenir garanties de seguretat en el demà. Els esdeveniments a la central japonesa Fukushima-1 van confirmar aquesta amarga veritat", ha afegit.

Agraïment als liquidadors

Ianukóvitx també ha tingut un sentit record per als liquidadors, aquells homes que van sacrificar la seva vida en la lluita contra la radiació. Els liquidadors van evitar una potent explosió d'hidrogen que hauria destruït els altres tres reactors, al construir un túnel que va permetre el desaigüe de la piscina de refrigeració que es trobava sota el reactor avariat, que amenaçava de desplomar-se. "Recordem els bombers, els policies, els militars, els aviadors, els treballadors... Els herois que en els primers dies van arribar a Txernóbil i pràcticament amb les mans despullades van tapar el reactor destruït", ha destacat el dirigent. Aquests homes "van salvar el món d'una catàstrofe fins i tot pitjor i els estem agraïts per això", ha remarcat.

Per la seva banda, el president rus,Dmitri Medvédev, ha assenyalat que "les conseqüències d'aquell accident encara se senten en el territori d'Ucraïna, de Rússia i d'altres països, i ha anunciat que proposarà en la cimera del G-8, prevista per al maig, l'adopció de mesures per millorar la seguretat nuclear. "Rússia proposarà mesures concretes per reforçar la seguretat a les centrals nuclears", ha destacat el dirigent rus. Aquestes mesures hauran de figurar en els tractats internacionals i seran de compliment obligat per a tots els països.

La central ucraïnesa de Txernóbil va escampar fins a 200 tones de material fusible amb unaradioactivitat de 50 milions de curis, equivalent a 500 bombes atòmiques com la d'Hiroshima, i això va afectar més de cinc milions de persones, segons l'Organització Mundial de la Salut. El núvol radioactiu va arribar primer a Bielorússia, Ucraïna i Rússia i va continuar cap a Escandinàvia, l'Europa Central (principalment Àustria i Alemanya) i el Regne Unit, entre altres. Segons càlculs d'experts ucraïnesos, l'accident va causar la mort de més de 100.000 persones, encara que organitzacions ecologistes eleven la xifra fins a 200.000. Vint-i-cinc anys després, la radiació continua afectant milers d'habitants de Bielorússia, Ucraïna i Rússia. En aquests tres països es troba el 70% dels gairebé 200.000 quilòmetres quadrats de terrenys contaminats.

L'obra del nou sarcòfag

Coincidint amb aquesta efemèride, Ianukóvitx ha promès que la construcció del nou sarcòfag sobre el quartreactorde Txernóbil, avariat el fatídic 26 d'abril de 1986, finalitzarà el 2015, cosa que garantirà la seguretat ecològica de la zona durant un segle. Ucraïna i el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) van aconseguir recaptar la setmana passada 550 milions d'euros per al sarcòfag i altres programes de desactivació de Txernóbil, 190 milions menys dels necessaris ja que el Japó, fins ara el principal proveïdor de fons per a aquest projecte, ara està centrat a atendre les conseqüències del desastre de la central nuclear de Fukushima.

Precisament Greenpeace ha denunciat que un quart de segle després de l'accident "persisteix el risc nuclear davant el deteriorament de l'actualsarcòfagi el retard en la construcció del nou". En un comunicat, l'organització ecologista ha advertit del risc de col·lapse del sarcòfag que cobreix les ruïnes del reactor sinistrat, al contenir al seu interior les restes actives del combustible nuclear.

'Mea culpa' rus

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

En aquest aniversari, Medvédev ha reconegut els errors comesos per Rússia. "Siguem sincers (...) l'Estat (soviètic) no va trobar al principi el coratge suficient per reconèixer l'impacte del que havia passat", ha admès. El llavors president de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, va trigar tres setmanes a parlar públicament sobre l'accident en una intervenció per televisió, ja que abans "no tenia clar què havia passat". En un primer moment la televisió soviètica va rebatre els comentaris de la premsa occidental, que informava de nivells de radiació 90 vegades superiors als documentats a Hiroshima 41 anys abans, i va mostrar imatges de la central en perfecte estat.

El diari Izvéstia, antic òrgan de l'Estat soviètic, va ser el primer que va comunicar l'avaria en un dels reactors de Txernóbil amb una breu nota de vuit línies del Consell de Ministres de l'URSS, en una cantonada de la seva primera pàgina. L'1 de maig, en motiu del Dia del Treball, desenes de milers de persones van sortir al carrer a Kíev, a 140 quilòmetres al nord de la planta, per manifestar-se ignorant que el núvol radioactiu ja sobrevolava tota la regió.