REACCIÓ A LA DIVULGACIÓ DE DOCUMENTS SECRETS

Clinton diu que Wikileaks ataca tota «la comunitat internacional»

Washington corregeix les polítiques després de l'11-S i vol limitar l'accés a la informació confidencial

La secretària d'Estat critica el dany causat per les revelacions i posa en dubte la seva veracitat

3
Es llegeix en minuts
IDOYA NOAIN / Nova York

Si a la Casa Blanca hi ha un botó per iniciar una campanya de contenció de danys, no hi ha dubte que ja l'han pitjat. L'Administració de Barack Obama s'ha blindat davant la filtració de més d'un quart de milió de comunicacions diplomàtiques per Wikileaks i ha començat a aplicar canvis en les mesures de seguretat internes per evitar que sigui tan fàcil com fins ara obtenir documents confidencials. Les veus oficials, per la seva banda, parlen a l'uníson per condemnar la filtració, crear dubtes sobre la seva veracitat i denunciar-la, com va fer ahir la secretària d'Estat, Hillary Clinton, que la va qualificar d'«atac a la comunitat internacional».

Obama, jugant el paper que s'esperava, va ometre ahir qualsevol referència a l'escàndol en una compareixença per anunciar la congelació del sou dels funcionaris i renovar les seves crides a la col·laboració bipartidista al Congrés, que ahir reiniciava les sessions. Va quedar així en mans de la cap de la diplomàcia, Clinton, enfrontar-se al que una expressió anglesa defineix com «l'elefant a l'habitació».

El que va fer Clinton va ser un difícil exercici d'equilibrisme. D'una banda, cada vegada que es va referir als documents va posar entre interrogants la seva autenticitat. A la vegada, va expressar el seu «profund pesar» per la delicada situació en què s'ha deixat mandataris i altres fonts internacionals. Va intentar posar-hi una nota d'humor relatant que, en una de les trucades que va fer per parlar amb afectats, un dels seus homòlegs li va dir: «No et preocupis. Hauries de saber el que diem de

vosaltres».

L'ESPIONATGE A L'ONU / Washington, no obstant, no es pot agafar a la lleugera tot el que ha passat i Clinton va reiterar ahir les idees que ja va llançar diumenge la Casa Blanca: que les filtracions posen en greu risc la seguretat nacional, internacional i d'individus i que la política es fa a Wa-shington, no a les ambaixades i els consolats. Al que es va negar la secretària d'Estat va ser a comentar algunes acusacions concretes, com la directiva que ella va firmar per la qual es va ordenar espiar l'ONU.

Els departaments d'Estat i Defensa han emprès accions per intentar evitar futures filtracions. Ahir, l'Oficina de Pressupost de la Casa Blanca va enviar un memoràndum demanant a totes les agències del Govern que estableixin equips d'estudi per assegurar-se que els funcionaris només tenen accés a la informació classificada que necessiten. També el Pentàgon va anunciar diumenge una sèrie de noves ordres per controlar la distribució d'informació secreta. Entre les mesures, ideades després que el secretari de Defensa, Robert Gates, encarregués a l'agost dos estudis després de la filtració dels 70.000 documents sobre l'Afganistan, hi ha desmantellar els sistemes que permeten copiar en dispositius mòbils informació classificada.

Notícies relacionades

L'accés a documents secrets s'havia facilitat a milions de persones com a part de la reestructuració dels serveis d'intel·ligència i espionatge després dels atemptats de l'11-S. La comissió que va investigar aquells atacs va arribar a la conclusió que la falta de comunicació entre les diferents agències havia dificultat la tasca de prevenció i va fer que l'Administració promogués una cultura de «compartir» informació. Ara, la perspectiva que qualsevol persona amb accés a informació secreta pugui provocar un altre malson diplomàtic obliga a fer marxa enrere.

De moment no se sap qui va facilitar a Wikileaks els documents però les investigacions apunten a Bradley Manning, un soldat analista d'espionatge que ja ha estat acusat de donar a Wikileaks el vídeo d'un atac a l'Iraq.