Torna l'Europa fortalesa

Nicolas Sarkozy seguirà expulsant gitanos romanesos i búlgars de França amb el silenci còmplice, per no dir-ne aval o benedicció, dels seus 26 socis de la Unió Europea (UE), que han optat per fer el desentès en un assumpte, el de la immigració, que ha demostrat una vegada més que és una bomba de rellotgeria en temps de crisi. A l'empara de la recessió econòmica, es consolida un sentiment contra els immigrants que reflecteixen molt bé les enquestes i que, depenent dels països, es tradueix en l'enduriment de les polítiques governamentals i en l'auge de partits obertament xenòfobs, quan no directament en brots de racisme.

Silent o de manera sorollosa, segons convingui, l'Europa dels Vint-i-set, governada en bona part per la dreta, posa cada vegada més baldes a les portes. El rebuig de les regularitzacions massives com la portada a terme pel Govern espanyol el 2004 és l'eix del pacte sobre la immigració que van firmar el 2008 els Vint-i-set, sota la presidència francesa. Va ser aquella la primera pedra que va marcar un canvi de rumb que s'ha traduït en un blindatge cada vegada més gran de les fronteres a través d'acords bilaterals com els firmats per Espanya amb Mauritània i el Senegal o entre Itàlia i Líbia.

CAUEN ELS NÚMEROS / Resultat de tot plegat va ser que l'any passat es va reduir per primer cop la pressió migratòria sobre Europa. Fins a un 20% menys d'immigrants van creuar il·legalment la frontera i un 20% van baixar les inadmissions dels països de la UE, segons dades de Frontex, agència de la Unió Europea de Fronteres. A les més de 34.000 persones que van deixar de venir, se'ls van sumar les 500.000 que es van quedar a les portes del somni europeu al ser rebutjades a les fronteres.

Però en una Europa en recessió amb 12 milions de persones extracomunitàries i la mateixa xifra sense papers -el seu nombre és molt difícil d'establir- vivint dins de les seves fronteres, immigració, atur i delinqüència configuren un còctel de mal combinar però que molts polítics, coneixedors dels seus rèdits electorals, miren d'agitar. No és casualitat, doncs, que a poc més de dos mesos de les eleccions catalanes, el PP intenti posar sobre la taula el debat de la immigració, que fa uns quants mesos va posar a prova la tolerància en localitats com Vic, per l'amenaça municipal de deixar d'empadronar estrangers en situació irregular, o Salt, on les protestes per la inseguretat van degenerar en un brot xenòfob.

Ni Nicolas Sarkozy a França ni Silvio Berlusconi a Itàlia van amb miraments a l'hora de relacionar delinqüència i immigració. Va ser Berlusconi el primer a col·locar al centre de la diana els gitanos romanesos i a tornar-los al seu país, a més a més d'autoritzar les patrulles ciutadanes nocturnes. Al nord d'Itàlia, diversos alcaldes de la governamental Lliga Nord han aprovat ordenances antiimmigrants i s'han arribat a eliminar bancs públics als parcs perquè no hi dormin. Publicitant les expulsions de gitanos romanesos, Sarkozy mire que no se li escapin vots per la dreta.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

El Front Nacional torna a guanyar terreny a les enquestes i no és França l'únic país on la ultradreta guanya força atiant el foc de la immigració. ¿Què passa en aquella liberal i tolerant Holanda, on l'islamòfob Geert Wilders és capaç de convertir el seu partit en la tercera força del Parlament proposant prohibir l'Alcorà i l'expulsió de musulmans? A Alemanya, on la memòria del nazisme ha limitat fins ara la influència de l'extrema dreta, la fundació a Berlín d'un nou partit ultra, Llibertat, ha originat un petit terratrèmol a la cancelleria.

Els experts adverteixen del risc que comporta aquest discurs polític que explota la por de la gent: els sentiments sobre la immigració són realment molt profunds i pot ser que no desapareguin quan l'economia s'hagi recuperat.