CIMERA TENSA A BRUSSEL·LES

Sarkozy obté el silenci dels seus socis per expulsar més gitanos

«Europa no pot permetre les barraques a les portes de les seves ciutats», afirma el dirigent

El president francès protagonitza una bronca amb Barroso i evita la censura dels líders europeus

EL PROTAGONISTA DEL CONSELL 3 Nicolas Sarkozy, en dos moments del Consell Europeu celebrat a Brussel·les. A l’esquerra, entre Durao Barroso i Merkel, i a la dreta, amb Zapatero.

EL PROTAGONISTA DEL CONSELL 3 Nicolas Sarkozy, en dos moments del Consell Europeu celebrat a Brussel·les. A l’esquerra, entre Durao Barroso i Merkel, i a la dreta, amb Zapatero. / REUTERS / FRANÇOIS LENOIR / PHILIPPE WoJAZER

4
Es llegeix en minuts
ELISEO OLIVERAS / Brusel·les

França seguirà amb la seva política de desmantellament de «tots els campaments il·legals» situats al seu territori, «sense distinció d'origen o cultura», va anunciar el president francès, Nicolas Sarkozy, després de protagonitzar un intens enfrontament verbal amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, durant la cimera europea celebrada ahir a Brussel·les. El contenciós sobre les expulsions de gitanos de França, que no figurava en l'ordre del dia del Consell Europeu, es va acabar convertint en el tema dominant de la reunió dels líders dels Vint-i-set.

Tot i les denúncies de l'Executiu comunitari sobre el caràcter «discriminatori» de les expulsions de gitanos romanesos i búlgars, Sarkozy va reiterar davant els altres líders de la UE que totes les mesures respecten escrupolosament la legalitat francesa i l'europea, i que es fan sota control o ordre judicial. Sarkozy va ressaltar que, dels 500 campaments desmantellats fins ara, més de dos terços estaven ocupats per ciutadans francesos i que només el 20% de les persones afectades eren estrangers.

França va formular en la sessió inicial de la cimera una primera queixa per les comparacions «insultants, feridores i humiliants» que havia fet dimarts la comissària de Justícia, Viviane Reding, a l'establir un paral·lelisme entre les expulsions de gitanos amb les deportacions massives del règim nazi durant la segona guerra mundial.

XOC VERBAL / La tensió va arribar al ­clímax durant el dinar de treball dels líders dels Vint-i-set, quan Sarkozy va tornar a denunciar les paraules «profundament feridores» utilitzades per Reding contra França. «No es parla així entre socis europeus», va explicar després Sarkozy. «No puc deixar que s'insulti el meu país», va afegir.

Barroso va defensar també amb vehemència el paper de la Comissió Europea com a garant del dret comunitari i dels principis i valors del Tractat de la UE. «Qualsevol mena de discriminació de les minories ètniques a Europa és inacceptable. El respecte de la dignitat humana és un valor sagrat per a la UE», va recalcar Barroso.

«L'intercanvi verbal ha sigut molt virulent» entre Sarkozy i Barroso, va assegurar el primer ministre búlgar, Boyko Borisov. «No s'han estalviat paraules», va indicar la cancellera alemanya, Angela Merkel, que va afegir que Sarkozy «ha deixat molt clara la seva posició». El president francès va reconèixer que havia dit «francament i contundentment el que França pensa», però va assegurar haver mantingut «la calma» i haver-se abstingut de «comentaris excessius». Sarkozy va subratllar que no qüestionava el poder de la Comissió Europea d'investigar i demanar explicacions, però que no podia acceptar els «insults».

RESPECTE MUTU / Els líders van recolzar França en les seves protestes, encara que van reafirmar el paper de la Comissió Europea com a guardiana del Tractat de la UE. «Les relacions entre les institucions europees i els estats membres s'han de basar en el respecte», va subratllar el president de la UE, Herman Van Rompuy. «Ningú posa en dubte els drets fonamentals, la no discriminació entre els ciutadans. No hi ha divergències de punt de vista», va afegir Van Rompuy, conciliador.

Barroso finalment va advocar per girar full després de les «excuses» presentades per Reding, i Sarkozy va indicar que en prenia nota. Encara que el conflicte sobre els gitanos havia dominat la cimera, els líders no van arribar a discutir sobre aquesta qüestió, i Van Rompuy va anunciar que els Vint-i-set analitzaran en profunditat com afrontar el problema de la integració d'aquesta minoria ètnica en una futura cimera, perquè es tracta d'un tema de «dimensió ­europea».

Reforçat pel suport obtingut, Sarkozy va defensar la seva política contra els assentaments il·legals. «Europa no pot tancar els ulls davant els campaments il·legals, ni es pot permetre la instal·lació de barraques a les portes de les seves ciutats», va assenyalar el president francès.

«A força de tancar els ulls davant d'aquests problemes és com s'aconsegueix que els ciutadans s'allunyin de les institucions», va afegir Sarkozy. La directiva de lliure circulació de ciutadans dins de la UE exigeix com a condició disposar de mitjans econòmics i no representar un problema d'ordre públic, va insistir.

Notícies relacionades

Aquesta política de desmantellament dels campaments il·legals va acabar obtenint a la cimera un ampli suport. «No és condemnable», va indicar el primer ministre Luxemburguès, Jean-Claude Juncker. «Els estats tenen el deure d'aplicar i fer respectar la seva legislació al seu territori», va reconèixer Van Rompuy.

Els líders es van comprometre, a més, a reforçar el paper polític de la UE al món i van desbloquejar l'acord de lliure comerç de la UE amb Corea del Sud, però no van aconseguir avançar sobre un enduriment de les sancions als països que mostrin desídia en el control del seu dèficit públic. Espanya va aprofitar la reunió per demanar a la Comissió Europea que acceleri la renovació de les ajudes al carbó.