anàlisi

Article: La independència no és il·legal, ¿i ara què?

3
Es llegeix en minuts
Jordi Vaquer
Jordi Vaquer

Director del CIDOB

ver +

L'esperat dictamen del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia no tanca el contenciós sobre la independència de Kosovo, però sí que suposa entrar en una fase nova. El Govern serbi no es va fer mai il·lusions respecte a la probabilitat que el tribunal li donés simplement tota la raó i que això fes canviar d'opinió els països que ja reconeixien Kosovo (69 dels 192 membres de l'ONU, 22 dels 27 de la UE). Però, sens dubte, no esperava un veredicte tan desfavorable. L'actual president serbi,Borís Tadic, i el seu ministre d'Afers Estrangers,Vuk Jeremic, van repetir insistentment que s'havia d'esperar el dictamen de l'Haia, però ja abans del desenllaç asseguraven que, en qualsevol cas, Sèrbia no reconeixerà mai un Kosovo independent. Recórrer a l'Haia, per tant, no va ser una genuïna consulta jurídica sinó una maniobra política que, al llarg de gairebé dos anys, els va permetre aconseguir un vot favorable a la consulta a l'Assemblea de les Nacions Unides i frenar l'hemorràgia de reconeixements. Dos èxits importants per a un Govern democràtic serbi que necessita fer callar l'oposició ultranacionalista.

Amb un veredicte

inequívoc en contra, el temps ara deixa de jugar a favor de Sèrbia. El seu següent pas, ja anticipat, serà intentar obtenir a la tardor el suport de l'Assemblea General de les Nacions Unides a una resolució que reclami negociacions directes entre les parts. De nou, una iniciativa que no mira de resoldre el contenciós sinó de guanyar temps i deixar fora de joc no tant les autoritats kosovars com l'oposició interna.

Quan les dues parts ja han anunciat que no pensen renunciar a la sobirania, cal preguntar-se per a què més servirien unes negociacions directes. Tot sembla indicar que, com va filtrar la premsa sèrbia fa uns dies, el Govern de Belgrad sospesa com a alternativa el que ja fa anys que promou sobre el terreny: l'alteració de la frontera per incloure a Sèrbia els municipis del nord de Kosovo (de majoria sèrbia) a canvi d'un reconeixement de fet de la independència de la resta. D'aquesta manera, els serbis aconseguirien a Kosovo el que van fracassar a obtenir a Bòsnia i Hercegovina i Croàcia: una revisió de les antigues fronteres internes iugoslaves per no haver de viure com a minoria als nous estats.

Notícies relacionades

Per al Govern del Kosovo independent, en canvi, s'obre una finestra d'oportunitat. Amb Estats Units, principal valedor de la República de Kosovo, i altres estats amics, han preparat una sèrie de reconeixements destinats a trencar la paràlisi en què l'espera del dictamen va sumir el procés de legitimació de la independència kosovar. Aquí l'aritmètica i el temps seran importants: si, com sembla probable amb un dictamen tan clar a favor seu, Kosovo i els seus aliats aconsegueixen generar abans de la tardor una onada de reconeixements important (entre 20 i 30 països més), els que reconeixen Kosovo ja seran majoria a l'Assemblea de les Nacions Unides o estaran molt a prop de ser-ho. Així Sèrbia veurà molt reduït el seu camp d'actuació a l'ONU, fins ara l'àmbit privilegiat per defensar les seves tesis. Però, malgrat que el nombre de reconeixements augmenti, a alguns països els podria interessar mantenir el conflicte obert per alimentar el seu pes declinant a la regió (Rússia), irritar els Estats Units (Cuba, Veneçuela), qüestionar l'hegemonia occidental (Índia, Brasil) o per temor al precedent de la secessió (Xina, Xipre).

Al Govern espanyol li correspon ara reaccionar. Espanya no només no va reconèixer Kosovo, sinó que va fer campanya activa contra el seu reconeixement, va dificultar la seva inserció internacional i va presentar els seus arguments en el procés al Tribunal Internacional de Justícia. Tots aquests arguments van ser rebutjats pel dictamen d'ahir. L'ocasió és ideal per rectificar la posició i així facilitar la tan necessària recomposició de la unitat d'acció de la Unió Europea. Reconeixent una independència irreversible, i promocionant aquest reconeixement entre els socis europeus i amics llatinoamericans encara reticents, Espanya ajudarà Sèrbia a allunyar qualsevol quimera de recuperar la sobirania sobre Kosovo i a resistir la temptació de reobrir el mapa balcànic amb modificacions de fronteres. Aquesta és la millor manera de recolzar els demòcrates de Sèrbia que volen que el seu país deixi enrere un passat fosc i encari un futur millor com a soci de tots els seus veïns balcànics, inclòs Kosovo, en una Unió Europea ampliada.