POLÈMICA A COLÒMBIA

Els experts neguen l'autenticitat de l'espasa que les FARC diuen haver «rescatat» al Carib colombià

L'episodi recorda el robatori del simbòlic sabre el 1974

3
Es llegeix en minuts
MAURICIO BERNAL
BARCELONA

L’espasa de Simón Bolívar la van robar quatre guerrillers que, intimidant els vigilants, van entrar, el dia 17 de febrer de 1974, diumenge, a l’antiga vil·la del Llibertador, llavors museu, a Bogotà, i, trencant l’urna, van escriure a totes les parets«M-19»,van regar pamflets per tot arreu i van fugir a bord d’un flamant –en aquella època ho eren– Renault 12. El que va passar en el transcurs dels següents 17 anys és part de la llegenda: que l’espasa va passar per la casa de tot intel·lectual colombià que simpatitzava amb els rebels; que el 1980 va ser traslladada a Cuba, lloc on la va custodiar diversos mesos Fidel Castro; que a finals dels anya 80 l’hi van donar a Pablo Escobar, per segellar un pacte de no agressió; que va formar part de les joguines del fill del capo.

L’únic cert és que l’M-19 la va tornar a començaments de 1991: el màxim gest de la seva dissolució. L’espasa va estar a la vil·la de Bolívar el temps just que va durar la cerimònia, i va ser immediatament traslladada a una cambra de seguretat del Banc de la República; d’on no ha sortit en 20 anys.

L’M-19 ja no existeix, però hi ha les FARC. I diuen que han tornat a robar l’espasa. O una espasa, almenys. Perquè n’hi ha diverses, d’espases. La setmana passada, el comandant Iván Márquez, un dels set integrants del sanedrí que està al capdavant de la guerrilla (el secretariat), es va convertir en notícia gràcies a un vídeo que va circular per internet en què agafava amb les dues mans el sabre del general.«Aquesta és l’espasa de batalla, l’espasa de combat del Llibertador Simón Bolívar, la que el va acompanyar en els últims dies de la seva solitària mort, en què tot fa ferum de traïció». És el que afirma. Grassonet, amb boina, situat davant d’una taula on descansa una misteriosa urna de bronze i al costat de l’estàtua d’un Simón Bolívar más aviat petit. Un Bolivítar.«Va ser rescatadade les entranyes d’una catacumba colonial, a la vora del mar, a prop de Santa Marta, on estava enterrada, amagada per dècades darrere gruixudes parets de tova, perquè no la trobessin mai».

Cap historiador de Colòmbia apostaria ni el més mínim borrall per l’espasa de les FARC, entre altres consideracions perquè cap col·lecció, pública o privada, d’objectes del Llibertador ha denunciat la pèrdua o el robatori del seu patrimoni.«Hi ha llocs–explica Daniel Castro, director de la Casa Museu de la vil·la de Bolívar–que conserven espases que li van pertànyer, i algunes altres que es creu que li van pertànyer, i de cap escenari dels quals tenim control hi ha informació que una espasa hagi estat sostreta. És molt fàcil sortir i dir: ‘Jo tinc un escuradents de Bolívar’, però una cosa és dir-ho i una altra molt diferent és demostrar-ho. Jo opino que això no té cap fonament».

Inventari d’espases: que se sàpiga, n’hi ha dues d’originals. Provadament originals. Una és la que van robar el 1974 els quatre guerrillers de l’M-19 i l’altra és la coneguda per Espasa del Perú, un obsequi que la Municipalitat de Lima va fer el 1825 al general i que més tard el Govern peruà va regalar al veneçolà (i que Hugo Chávez, ara, ha fet traslladar al palau presidencial). De les dues n’hi ha rèpliques exhibides a la vil·la de Bolívar, però en qualsevol cas no és a Bogotà on diuen les FARC que han«rescatat»la seva. Segons Márquez, va ser a Santa Marta.

Notícies relacionades

Un any especial

Allà, al Carib colombià, Bolívar va passar els seus últims dies. La vil·la de San Pedro Alejandrino on va morir l’any 1830 també funciona actualment com a museu, i alberga una altra rèplica de l’Espasa del Perú (el Govern veneçolà n’ha fet i n’ha regalat diverses). I, per descomptat, segueix al seu lloc. Així que, ¿què agafava Iván Márquez davant les càmeres?«No s’ha d’oblidar–insinua Castro–que estem en l’any del Bicentenari»: vol dir que Colòmbia celebra 200 anys del crit d’independència, que és un any en què els símbols són més eloqüents i que l’espasa de Bolívar és un símbol. I com a tal, com a símbol, es fa servir:«Alcem-nos, aixequem-nos tots, que el gran heroi ha tornat–proclama Márquez davant les càmeres, substanciós, agafant amb orgull l’arma–. La seva espasa brillarà a primera línia de foc, batallant, obrint els camins de l’esperança, de la independència definitiva, de la victòria del projecte polític i social del Llibertador». Juntament amb una urna misteriosa i una espasa que o és falsa o és directament de paper.