Avui ens visita l'odi, per Antoni Bassas

Dilluns al matí els va tocar als nois i noies de la Sidwell Friends School, a Washington DC. Dimarts, va ser a l’institut de secundària de Bethesda Chevy-Chase,

Maryland. La primera és una de les escoles més exclusives de

Washington. O, per dir-ho ràpidament, l’escola de Sasha i Malia Obama, la mateixa on van anar Chelsea Clinton i les germanes Tricia i Julie Nixon. El segon és un institut públic on estudien joves de 14 a 18 anys, situat en una zona inter-

classista i multinacional al nord-oest del Districte de Columbia.

Tots dos grups d’estudiants van reaccionar de la mateixa manera. Cap a les set del matí, mitja hora abans del comencament de les classes, centenars d’adolescents van sortir a la vorera de l’edifici sota la mirada preocupada dels seus professors. Es van quedar drets, en rigurós silenci, tal com els havien advertit que fessin. Tenien visita.

A la vorera del davant, un petit grup d’adults els havia anat a veure amb pancartes on es podien llegir textos com «Déu odia els maricons», «els jueus van matar Jesús» o «Amèrica està perduda». Pertanyien a l’autodenominada Església Baptista de Westboro (Kansas). L’església va ser fundada el 1995 i diu que persegueix els principis de l’antic baptisme i del calvinisme. Massa ismes. Són, simplement, i n’estan orgullosos, un grup d’odi, especialment antigai.

Perquè tinguin una idea del tipus d’aportació que fan a la convivència, van als enterraments del soldats morts a l’Iraq o a l’Afganistan i esbronquen els familiars amb rètols que diuen «Els soldats moren, Déu riu». La idea seria que Déu castiga Amèrica amb guerres, morts, huracans i tota mena de desgràcies a causa dels seus pecats. Per això els han vist amb frases com ara «Gràcies, Déu, per l’11 de setembre». O per la SIDA, o pel Katrina. Tant és. Pels membres de l’Església Baptista de Westboro, com més odi, millor.

Viuen de la provocació. Així que algú no s’aguanta el comprensible rampell de trencar-los la cara, interposen una denúncia. Si algun ajuntament els prohibeix fer una de les seves protestes «pacífiques», el denuncien. Sovint guanyen (la llibertat d’ expressió, en aquest país, va ser la causa de la primera esmena a la Constitució fa 222 anys) i això, en l’administració de justícia nord-americana, pot significar embutxacar-se uns quants milers de dòlars.

Els diaris ja no els fan gaire cas, perquè ja han protagonitzat més de quaranta mil numerets.

Dilluns passat, però, alguns mitjans van fer una excepció. Volien veure què passaria quan anessin a l’escola on estudien les filles del president amb rètols que dirien «Obama anticrist».

Advertits que no els cridessin ni s’hi acostessin, els nois van recitar-los la Promesa de fidelitat,

que tots els escolars nord-americans reciten cada dia, invariablement, amb la mà al pit mirant la bandera, i que diu: «Prometo fidelitat a la bandera dels Estats Units d’Amèrica, i a la república que representa: una nació sota Déu, indivisible. Amb llibertat, amb justícia per tothom».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Pares entrevistats opinaven que aquestes escenes ajuden els nois a preguntar-se en què creuen, a defensar-ho i com expressar-ho. A

Sidwell, una manifestant que no devia passar dels 14 anys ho va tenir claríssim. Els ensenyava un rètol que deia: «Vaig fer un petó a una noia i em va agradar». Corresponsal de TV-3 a Washington