Anar al contingut

TOLERÀNCIA ENTRE RELIGIONS AL NORD DE L'ÀFRICA

Uns 5.000 hebreus del Marroc mantenen viva la comunitat

Els seus líders qualifiquen la convivència amb els musulmans de "modèlica" i d'"exemple per al Pròxim Orient"

BEATRIZ MESA
CASABLANCA

Quan va esclatar l'ofensiva de Gaza, homes de negocis marroquins van ser els primers a cridar al boicot dels productes d'Israel i a demanar la ruptura de les relacions comercials i culturals amb l'Estat jueu. Però no van estar sols en aquesta crida. Els mateixos jueus del Marroc, lluny de mostrar-se impassibles davant del drama, es van desmarcar dels seus "germans" d'Israel i van qualificar els atacs de l'Exèrcit hebreu de "barbaritat". Simo Levy, secretari general de la Fundació Cultural Judeomarroquina, va expressar públicament la seva solidaritat amb el poble palestí. Envoltat al seu despatx d'un mar de llibres sagrats, defensa per sobre de tot la seva condició de marroquí. ¿Com és la convivència amb els musulmans? "Modèlica per a la resta del món".

El mateix pensa Pilar, una jueva de Tànger, que recorda els "milers d'hebreus" que van participar, de diferents maneres, en la lluita per la independència del Marroc. Al regne alauita, els barris hebreus, amb els restaurants, les escoles, els clubs socials, els asils, els hospitals i les sinagogues --una mica menys d'un centenar es mantenen actives-- coexisteixen en un Estat islàmic "en harmonia", afirma.

Van arribar a ser 300.000

"Els països àrabs van evitar que la comunitat jueva desaparegués", assegura Levy al Museu Jueu de Casablanca, l'únic de tot l'Àfrica i del món àrab. S'hi mostra una part de la memòria hebrea: la Torà --el llibre sagrat de la llei jueva-- en diferents mides, vestits tradicionals, les estrelles de David, objectes d'orfebreria i centenars de documents his- tòrics que expliquen la convivència entre els musulmans i els 300.000 jueus que hi va arribar a haver al regne alauita. "Avui només en queden uns 5.000, però la comunitat està viva, i aquest museu ho demostra", diu.

Quan se li pregunta a Levy per què se n'han anat tants jueus del Marroc, esgrimeix diverses causes, però n'hi ha una que és segons el seu parer fonamental: la pressió sionista amb la finalitat d'atraure els jueus de tot el món al territori d'Israel durant els anys 60. "El rei Mohammad V s'hi oposava, però la història canvia amb la seva mort l'any 1961. El seu fill, Hassan II, sí que va acceptar la nostra partida", explica.

"Fins a la mort"

A Esther Hadad, jueva de Tànger, no li queden familiars al Marroc. Són tots a Israel. Però mostra amb orgull un fullet que recull la llegenda de l'arribada dels jueus al país. Molt abans que els romans. Des de fa més de 2.000 anys estan establerts en terres berbers. "I els últims ens hi quedarem fins a la mort".

Fa unes setmanes, Pilar explicava a aquest diari com funciona la festa de la Janukà, mentre la celebrava bevent te i menjant bunyols casolans amb un grup de dones al Centre d'Estudis Hebreu de Casablanca. La festa de la Janukà o de les lluminàries rememora la consagració del bíblic temple de Jerusalem, al segle II abans de Crist. "Les dones ens reunim un dia en aquestes festes. Llegim un passatge de la Torà, resem i cantem", explicava.

Totes portaven faldilles fins als turmells. "Està prohibit portar pantalons, perquè mostren massa la silueta de la dona", deia Pilar. "Un punt en comú amb les musulmanes conservadores", afegia rient.

El miracle de l'oli

S'estava fent de nit i era el moment d'encendre el llum de Janukà, en record del miracle del pot de l'oli, "quan una porció de l'oli d'oliva sacramental, que havia d'il.luminar el temple durant un dia, en va durar vuit". Des d'aleshores, a les cases jueves s'entreveu en aquestes dates un canelobre de vuit braços que es col.loca al costat d'una finestra que doni al carrer.

"Aquestes festes són com el vostre Nadal", assegura Levy. És el gran dia dels milions de jueus d'Israel i de la resta del món. Però al Marroc se celebra amb una particularitat: "Els musulmans també hi participen. Ens feliciten i prenen el te amb nosaltres", explica el rabí de Casablanca, Mon Senego. Un viu exemple que, segons la seva opinió, hauria de servir al Pròxim Orient per posar fi al drama.

La festa de les dones es va acabar amb aquestes paraules encoratjadores del rabí de Casablanca: "El poble hebreu ha de treballar la llum interior. Defensar la pau. La religió insisteix que s'ha d'il.luminar per tot arreu i donar exemple a la resta de les nacions".

0 Comentaris
cargando