Itàlia recorre a l'Exèrcit per a la lluita contra la brossa a Nàpols

Ahir va començar a Nàpols i voltants la guerra contra un nombre no concretat de milers de tones d'escombraries --l'agència de notícies italiana Ansa les xifra en més de 100.000-- amb la intervenció dels militars. Mentrestant, el primer ministre, Romano Prodi, es reunia a Roma amb els ministres de l'Interior i de Medi Ambient per a una suposada batalla final contra un despropòsit únic a Europa, que provoca una emergència permanent des del 1994, amb rates pels carrers i gasos verinosos per tot arreu com a conseqüència de la falta d'abocadors disponibles.

Membres del cos d'enginyers van baixar als carrers i van començar a netejar les zones adjacents a les escoles i els hospitals. Veient l'ofensiva del Govern, els alcaldes que havien ordenat el tancament dels centres escolars a la tornada de les vacances van fer marxa enrere, però la majoria de les famílies no se'n van fiar i van deixar els fills a casa.

Paral.lelament, les 500 persones que controlen els accessos a l'abocador napolità de Pianura, tancat des del 1996 per saturació i considerat l'únic que pot emmagatzemar de manera immediata la brutícia que s'acumula pels carrers de 150 pobles i ciutats, se segueixen oposant a la reobertura. "No passaran", diuen, encara que ahir de matinada la policia antiavalots va carregar contra ells, perquè suposadament entre els manifestants hi havia elements radicals manipulats per la Camorra, la màfia local, que fa dècades que s'enriqueix gràcies a les escombraries i s'oposa al traspàs del negoci al sector públic.

PIANURA RESISTEIX

En l'imaginari col.lectiu, Pianura és el símbol de la crisi. Anna, de 60 anys, hi va arribar acabada de casar, fa 40 anys. "Allà sota hi ha residus tòxics i quan l'abocador funcionava, una fumera negra i densa ho tapava tot. Molta gent es va posar malalta. Hi va haver tumors, leucèmies i malformacions de fetus. Jo mateixa vaig tenir un càncer de pulmó", explica.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

D'acord amb un estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en aquesta regió les possibilitats de morir de determinats tipus de càncer són fins a 12 vegades superiors a les de la resta d'Itàlia. La dioxina no perdona ni els nens, ja que el risc de portar al món un nadó amb malformacions es dispara fins al 83% a les zones de Campània on hi ha abocadors. Stefania Zeccone, mestressa de casa, de 48 anys, assenteix amb el cap. Al seu costat hi ha Rebecca, de 5 anys, Gaia, de 9, i Benedetta, de 12, les seves tres filles. La més petita porta una gran gorra que la protegeix del fred i un pamflet a la mà. Hi diu això:Jo vaig a l'escola d'aquí. No em prenguin el somriure.

La nit passada es va organitzar una protesta pels carrers del barri contra la reobertura de l'abocador. Claudio De Caro, de 51 anys, rector de la zona, encapçalava la llarga fila de gairebé 4.000 homes, dones i nens. "Què puc dir- Els fidels estan exasperats. Alguns creuen que estan lluitant contra els molins de vent, com Don Quixot", comenta. Unes gotes d'aigua comencen a caure lentament del cel i es barregen amb la massa en putrefacció de residus que hi ha a terra. La fortor s'estén pels carrerons, on els transeünts caminen entre rates i motos que s'avancen les unes a les altres a gran velocitat. "¿Els veu, aquests?", diu Luigi Cuomo, vicepresident dels comerciants de la zona. Assenyala uns nois d'uns 14 anys que condueixen sense casc. "Pertanyen a la Camorra. Els adults estan presos. Van venir amb motos per espantar la gent", afegeix. Els efectes no triguen a arribar. Encara no és fosc i alguns venedors ja abaixen les persianes i s'amaguen a l'interior dels locals. "¡Resistim! ¡Resistim!", criden els manifestants. "Baixin, baixin... Veniu a lluitar amb nosaltres", diuen als que treuen el cap al balcó. Però ningú baixa.