La pràctica de beure al carrer comença a causar furor entre els joves de Lisboa

És divendres, són les 21.30 hores i la plaça de Camoes, la porta d'entrada al Bairro Alto, centre neuràlgic de la moguda nocturna lisboeta, està gairebé buida. Els castañeros comencen a marxar i encara hi ha gent transitant. Una hora més tard, en aquesta mateixa plaça, que rendeix homenatge al pare de la llengua portuguesa, no hi cap ni una mosca. El lloc ha estat envaït per desenes de joves disposats a menjar-se el món, però abans, a beure-s'ho tot.

Els portuguesos van conèixer el terme botellón a partir del 2003, quan es van promulgar a Espanya les polèmiques lleis antibotellón i els mitjans de comunicació lusitans se'n van començar a fer ressò. Encara que al principi molts pensaven que "era millor ajuntar-se en un bar", a poc a poc han anat canviant d'opinió. Al final, pels mateixos motius: els alts preus de les copes als bars i la seva mala qualitat.

Tot i que és cert que el botellón encara no està expandit per tota la ciutat, la veritat és que cada vegada compta amb més adeptes. "Al principi ens reuníem quatre colles a Camoes", explica Jaime, un estudiant d'història de 22 anys. "Veníem a beure aquí, perquè si volem sortir els tres dies, hem de comprar nosaltres mateixos la beguda; si no, els diners no arriben, perquè els bars són cars i, a més, les copes són més petites i de pitjor qualitat que les nostres", argumenta. "Però cada vegada som més i a vegades costa trobar un bon lloc", afegeix.

Per tot això, són molts els que es reuneixen al parc d'Adamastor, que queda molt a prop i que, a més, té boniques vistes sobre el Tajo. María prefereix el parc: "Allà hi ha banys i més ambient, amb gent tocant els bongos i la guitarra", diu. Sense oblidar l'haixix i la marihuana, que floten en l'ambient. Però qualsevol hi està bé. "A més, després podem seguir als pubs del costat", explica.

Estudiants lluny de casa

Una de les diferències amb Espanya és que aquí els joves comencen més tard. La gran majoria són universitaris de més de 20 anys, que viuen a Lisboa sense els seus pares. "A casa meva no podria sortir els dijous, els divendres i els dissabtes", assegura Zé, un noi de l'Algarve de 20 anys que estudia dret. "Tinc companys de classe que són de Lisboa i no ho poden fer", afegeix.

El costat molest del botellón també existeix, encara que els problemes que causa són diferents dels que provoca a Espanya. Aquí es fa a les places pròximes al Bairro Alto, la zona de marxa per excel.lència, on els veïns pateixen els sorolls, tant si hi ha botellón com si no. Els inconvenients són per als transeünts i per als veïns que han de passar per allà. "O vaig per la carretera o faig una volta enorme per arribar a casa, que queda a 300 metres", diu Antonia, de 50 anys, que torna de treballar cap a la mitjanit. "El soroll no em molesta i, la veritat, no creen gaires problemes", afirma. No obstant, "podrien ser més respectuosos, no deixen espai, no es pot passar". "A més, després no recullen res i això queda ple d'escombraries", conclou.

És una moda incipient, i una prova d'això és que la policia no molesta els que la practiquen. "Mai vénen per aquí. A vegades els veus de lluny, però si no hi ha baralles ni soroll excessiu no diuen res", assenyala Jaime. La veritat és que, a les tres de la matinada, el botellón ja ha desaparegut.

L'expansió

El botellón encara és minoritari i no arriba a les dimensions d'Espanya, però per poc temps. Cada vegada hi ha més ciutats portugueses on se'n comencen a celebrar alguns, com Ponte da Lima, Braga i Porto, per a l'alegria de les botigues i supermercats dels voltants, que veuen com en poques hores s'esgoten les begudes alcohòliques i els refrescos. "Els dijous ja hi ha moviment, però els divendres i els dissabtes, en tres hores arribem a reposar fins a tres vegades la secció de begudes, especialment el whisky, el vodka, el rom i la coca-cola", explica Amelia, que treballa en un d'aquests establiments.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Els joves asseguren que no beuen tant. "Nosaltres no quedem per emborratxar-nos, com els espanyols", diu Marta. Encara que després afegeix: "A vegades, és veritat que ens emborratxem, però ho fem per una qüestió econòmica; bevem el mateix que als bars, però per molts menys diners. I, a més, podem reunir-nos més i xerrar millor". "Sense oblidar que es poden fumar uns porrets", apunta un amic.

Al final, es compleix la dita que tot el que és dolent s'enganxa, i en aquest cas més, ja que com diu un refrany molt popular a Portugal: "De Espanha, ni bom vento ni bom casamento" (d'Espanya, ni bon vent ni bon casament).