La tragèdia de Sao Paulo destapa la greu crisi de l'aviació al Brasil

El Brasil era ahir pura laceració i impotència després de la pitjor tragèdia aèria de tota la regió i de la seva història, en què, segons les primeres estimacions, van morir més de 200 persones. L'Airbus A320 de TAM (Transports Aeris del Mercosur), la principal companyia d'aquest país, es va estavellar dimarts a la nit contra un edifici adjacent amb l'aeroport de Congonhas de Sao Paulo. Els 176 passatgers i els seus 10 tripulants van morir immediatament empassats pel foc. Desenes de persones que en aquell moment estaven a l'edifici podrien haver tingut el mateix destí.

La pluja va castigar la megalòpolis dilluns i dimarts i aquest no era un bon presagi a Congonhas. L'avió de TAM que venia procedent de Porto Alegre va patinar a l'aterrar. El pilot no va poder frenar. Per evitar la desgràcia que es veia a venir, va intentar remuntar el vol. La maniobra va fracassar. L'Airbus va travessar l'avinguda Washington Luis, va xocar contra l'edifici comercial de TAM que hi havia prop d'una gasolinera i va explotar.

FUM I OLOR DE CREMAT

Ahir al matí, les volutes de fum encara enfosquien l'escenari de la catàstrofe. L'olor de plàstic cremat, combustible i carn socarrimada feia mal als sentits. Els equips de rescat treballaven enmig de la runa per treure'n els cossos. Un total de 173 cadàvers van ser enviats a l'Institut Mèdic Legal de Sao Paulo, carbonitzats.

El president, Luiz Inácio Lula da Silva, va decretar dol nacional de tres dies i va ordenar a la policia federal que investigui si la pista de l'aeroport complia "les normes tècniques legals de seguretat". Una de les caixes negres de l'Airbus A320 serà examinada de moment als Estats Units. L'empresa va assegurar ahir que l'avió estava en "perfectes condicions" de manteniment.

"Sospita de negligència", va assegurar el Correo Braziliense. La suspicàcia no era ociosa. Dilluns, un avió de l'empresa Pantanal va derrapar a Congonhas i va anar a parar a la gespa amb dos pneumàtics rebentats. I fa dues setmanes, una nau de TAM i una altra de Gol es van tocar les ales. La pista principal d'aquest aeroport va estar 45 dies en reparació. Sindicats, pilots i especialistes en aeronàutica van denunciar a l'uníson que la pista es va obrir a finals de juny sense acabar. Faltava garantir que l'aigua s'evacués en cas de pluja. El Centre Nacional d'Investigació i Prevenció d'Accidents va reclamar que se suspenguessin els vols en cas de tempesta. "A l'hivern gairebé no plou", va ser el comentari de les autoritats d'Infraero, l'organisme estatal que controla els aeroports.

L'EVIDÈNCIA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

L'octubre passat, un avió de Gol va caure al Matto Groso després de xocar a l'aire contra un jet particular. Hi van morir 158 persones. L'accident va destapar el vel de la crisi de la seguretat aèria al Brasil. Avaries en els radars i en el sistema de ràdio s'havien convertit en normals. Pocs dies després d'aquell desastre, els controladors van iniciar una vaga i els aeroports van caure en el caos.

El president Lula va exigir als seus subalterns una "data, dia i hora" per anunciar el final a un problema que augurava el pitjor. L'accident de dimarts tindrà inevitables costos polítics per al Govern, entre altres coses perquè Infraero està sota l'òrbita estatal. La despreocupació prèvia de les autoritats va arribar a nivells que toquen el paroxisme. Encara ressonen les recents recomanacions de la ministra de Turisme, la sexòloga Martha Suplicí, als crispats passatgers: "Relaxin-se i disfrutin" dels vols. El ministre d'Hisenda, Guido Mantega, encara va ser més atrevit en el seu diagnòstic. La saturació dels aeroports es devia a l'increment del nombre de viatgers. "És el preu de l'èxit", va dir.