Anar al contingut

WASHINGTON RESSUSCITA LA INICIATIVA DE DEFENSA ESTRATÈGICA

L'armadura de Bush

El sistema de defensa antimíssils dels EUA és una reedició de la 'guerra de les galàxies' de Reagan dels anys 80

Moscou amenaça amb una altra carrera d'armaments, mentre txecs i polonesos s'oposen al pla

MARC MARGINEDAS / BARCELONA

El projecte no és nou; va sorgir a principis dels 80, quan Ronald Reagan presidia una de les dues superpotències del planeta. En aquella època, la tecnologia havia avançat prou perquè la idea d'un sistema que interceptés en l'espai míssils intercontinentals disparats des de l'URSS no fos cosa només de ciència-ficció. Va rebre el nom d'Iniciativa de Defensa Estratègica, tot i que els mitjans de premsa van batejar el pla amb el sobrenom de guerra de les galàxies.

El faraònic i costosíssim projecte va ser aparcat per George Bush pare, successor de Reagan. I han hagut de transcórrer gairebé tres dècades perquè la iniciativa, amb significatives modificacions, fos ressuscitada de la mà de George Bush fill --un president més en la línia ideològica de Reagan que en la del seu pragmàtic progenitor--, tot i que amb un objectiu menys ambiciós: neutralitzar un futur atac amb míssils dotats de caps nuclears des d'un país de l'anomenat Eix del Mal, en concret de Corea del Nord o l'Iran.

Algunes instal.lacions d'aquest escut ja estan operatives a Califòrnia, Alaska, Groenlàndia i el Regne Unit, però perquè el sistema estigués al complet era necessària la col.laboració de països de l'Europa Oriental situats en la trajectòria d'un hipotètic míssil disparat des de l'Iran.

DÒCILS

El mes de gener passat, el Pentàgon va requerir formalment els governs de Polònia i la República Txeca, dos països amb elits polítiques considerades dòcils als interessos dels EUA, per instal.lar, al primer, una desena d'interceptors de míssils, i al segon, una instal.lació de radar gegant.

Sorprenentment, l'opinió pública d'aquests dos països, desencantada amb els incompliments de Washington, es va oposar al pla, i la seva ratificació parlamentària a Praga i Varsòvia, prevista per a finals del 2007, no serà el llit de roses que l'Administració de Bush es pensava. "Si diem sí als Estats Units, serà el final de la política de defensa de la Unió Europea i de l'Aliança Atlàntica", va deixar anar Lubomir Zaorálek, expresident del Parlament txec.

A curt termini, l'escut antimíssils de Bush no neutralitza la capacitat de dissuasió de l'arsenal nuclear rus. El temor de Moscou --que segueix sense explicar-se per què és necessari protegir-se d'una amenaça procedent de l'Iran, que no té míssils de llarg abast-- radica en la possibilitat que sigui millorat i intercepti coets russos.

0 Comentaris
cargando