Mor el dictador que va sotmetre el Turkmenistan a un règim gairebé medieval

El president del Turkmenistan, Saparmurat Nijazov, ha mort d'una aturada cardíaca als 66 anys. Nijazov, que va ser elegit president de la república centreasiàtica el 1990, en ple procés de desintegració de l'URSS, passarà a la història com el primer cap d'Estat vitalici de l'espai postsoviètic i com a creador d'un règim dictatorial marcat per un culte a la personalitat de trets surrealistes i amb aspectes més propis de l'edat mitjana.

El dictador es feia dir Turkmenbaixí o pare de tots els turcmans, va acumular tots els títols i honors imaginables i va escriure el Rujkhnamà (Llibre de l'ànima), declarat "constitució moral" per a tots els turcmans i text d'estudi obligatori.

Pare de tots els ciutadans

Rere el seu aspecte bonàs i el seu somriure fàcil s'amagava un polític d'implacable duresa, que durant la seva gestió va acabar fins i tot amb la més mínima mostra de dissidència al país. El 1999, Nijazov, primer ministre i líder de l'únic partit polític turcman legal, va ser declarat "president vitalici" pel Parlament, però el "pare de tots els turcmans" havia anunciat la seva intenció de convocar eleccions presidencials el 2009.

Va prohibir l'òpera, els concerts i el circ

El culte a la seva personalitat desborda els límits del que és imaginable: els seus retrats i les seves estàtues daurades es troben a cada pas al Turkmenistan, i entre els monuments destaca una escultura giratòria xapada en or de cinc metres d'altura que sempre està orientada cap al Sol.

Les decisions de Nijazov abasten tots els aspectes de la vida dels ciutadans del Turkmenistan. Va imposar als estrangers el pagament d'una taxa per casar-se amb dones del país i l'abril del 2001 va clausurar el teatre de l'òpera i el ballet, les sales de concerts i el circ d'Aixkhabad per considerar que aquestes activitats artístiques són "alienes" a l'esperit nacional turcman.

Va posar al mes d'abril el nom de la seva mare

L'any següent, va canviar els noms dels mesos de l'any i dels dies de la setmana. El gener es va passar a dir Turkmenbaixí, és a dir, va rebre de nom el títol que tenia Nijazov, i abril, Gurbansoltam edzhe, que era el nom de la mare del desaparegut president, a qui també es va erigir un monument a Aixkhabad.

Per ironia del destí, Nijazov ha mort un dijous, que segons el calendari que ell mateix va imposar per decret va passar a dir-se Sogap gün o Dia beneït.

Presentadors de TV, sense maquillatge

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Nijazov va prohibir maquillar-se als presentadors dels quatre canals de televisió, tots ells estatals, i va ordenar als dentistes del país que s'abstinguessin de col·locar corones d'or als seus pacients per "antiestètiques".

A començaments d'aquest any, el dictador va ordenar una reforma del sistema de pensions, que va deixar sense jubilació 107.000 pensionistes, decisió que va afectar principalment pagesos i discapacitats, i organitzacions de drets humans russes van arribar a qualificar de "genocidi".