Tallers de costura per teixir històries d'integració a l'Hospitalet

El 2017 van arribar a Espanya 532.132 immigrants, el 51,1% dels quals van ser dones, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Dones que, soles o en família, arriben enfrontant-se a una doble discriminació: la de gènere i la de migrants, i que “tenen necessitats diferents al col·lectiu migrant general” que generalment no són tingudes en compte, explica Wendy Espinosa, coordinadora de projectes de l’associació Mujeres Pa'lante de l’Hospitalet (Barcelonès) i migrant xilena.

Aquesta organització, nascuda el 2007, vol precisament cobrir les necessitats d’aquestes dones, que arriben “desarrelades i separades de cop dels seus països d’origen”, als quals no poden o no volen tornar. Així, a través del seu servei de primera acollida, ofereixen tallers de costura, cuina, atenció sociosanitària i idiomes, entre d’altres, així com assessoria jurídica i laboral per ajudar les migrants a enfrontar-se a la burocràcia de l’Administració.

Però també els ofereixen una cosa que és, segurament, igual d’important: oportunitats d’integració social i laboral, recolzament psicològic i moral i comunitat. “Venen aquí amb una fantasia, pensant que es posaran a treballar immediatament i que podran enviar diners al seu país, i a nosaltres ens toca dir-los que no serà així de fàcil”, diu la Wendy.

Es tracta, al cap i a la fi, de no reforçar la seva visió de ‘col·lectiu vulnerable’, sinó al contrari: apoderar-les i dotar-les d’eines que les ajudin a ser autosuficients i aconseguir el seu objectiu de treballar i mantenir-se, tant a elles mateixes com a les seves famílies. “Cada cas és únic: cada una ve amb la seva motxilla i les seves càrregues”, agrega Espinosa.

De Bolívia a l’Hospitalet

Pura Rojas va arribar amb una motxilla plena a vessar; va decidir fa 17 anys emprendre el camí de Bolívia a Europa sola. Després d’una experiència a Itàlia, on no va poder tornar per sortir sense documentació, va tornar al seu país per donar a llum i va tornar a intentar-ho de nou a Albacete.

Quatre anys després es va establir a l’Hospitalet amb els seus sis fills, on, malgrat la seva formació i experiència com a pedagoga a Bolívia, ha estat treballant en el que ha pogut. Ara que no pot fer-ho per problemes de salut, les activitats en què participa a l’organització, que va descobrir fa 10 anys, són les que l’animen dia a dia.

Ella és una de les 15 dones que han assistit al segon taller de costura de Mujeres Pa’lante. Després de quatre mesos de formació, la majoria continua anant regularment al taller que, a través de la cooperativa de l’organització, atén comandes de particulars, i ho converteixen així en una petita font de finançament.

Aquest mes, per exemple, estan treballant en l’encàrrec que els ha fet una confraria amb què comparteixen edifici i estan tancant la confecció d’una línia de vestits de bany per a una dissenyadora de moda.

Intercanvi cultural

La idea ara és donar-se a conèixer i rendibilitzar tota la feina. “Jo no vaig agafar una agulla fins que vaig arribar; ara només em falta un llit per viure aquí”, diu, fent broma, Rojas. Ella i Glenda Fuentes són dues de les més implicades i venen cada dia: “De vegades no ens en adonem i sortim d’aquí a les 19:00 o 20:00 h”, expliquen.

La Glenda, originària del Salvador, està en una situació diferent a la de la Pura, ja que, tot i que va arribar fa quatre anys, encara no té papers. Els està intentant obtenir per mitjà de la seva parella, però, mentre no ho aconsegueix, aquí troba una oportunitat per anar formant-se. Igual que Zakia Chaoui i Khadija Hajia, dues participants més que, a més, han utilitzat aquests tallers per reforçar el seu català i castellà.

 “A mi això m’omple; a casa acostumo a estar sola i de vegades sento que no encaixo, però tots els matins m’aixeco pensant què faré al taller. Vinc fins i tot els dissabtes. És una via d’escapament”, explica Pura Rojas.

Notícies relacionades

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Iván Ferreiro i La Habitación Roja s’afegeixen a la quarantena d’artistes del festival Let’s de l’Hospitalet

"Això és un punt de trobada; no només ens reunim per a cosir, també per compartir i intercanviar costums culinaris i culturals de cada país, i alhora que compartim ens coneixem. Jo sé que elles ara saben una mica més del que passa al Salvador, Bolívia o el Perú, i nosaltres sabem més d’elles”, explica Rojas mentre para la taula en un racó del taller. La Zakia i la Khadija se n’han anat a recollir els seus fills a l’escola; la resta avui es delectarà amb menjar equatorià.

Més notícies de l’Hospitalet en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA