"¡Que arriba la Preysler!"

Com a les sales de miralls dels parcs d’atraccions, la gala dels premis Goya fa 30 anys que ofereix una imatge deformant del país i les seves penes. En aquest temps hi ha hagut ocasió per lluir adhesius contra guerres tramposes, mostrar mans blanques contra barbàries terroristes i discutir percentatges d’IVA. Ben mirada, la història recent d’Espanya es podria explicar repassant els personatges que van desfilar per l’alfombra de l’entrada i tornant a escoltar les seves declaracions.

    La cerimònia d’aquest any va respectar aquest guió. Una prova que el país ha canviat molt en aquests anys és que ahir a la nit l’atenció al passeig dels flaixos la va acaparar la parella del cuixé més buscada del moment i el grup de polítics que aquests dies negocien qui serà el nou president de Govern. Per cert, després de les excursions pel cercle cromàtic d’edicions passades, l’alfombra va tornar a ser de color vermell. ¿Un altre signe dels nous temps que viu el país?

Per Mariano... Ozores

L’entrada a la cerimònia va tenir dues parts. La primera, protagonitzada per la gent del cine, va estar dedicada a fer les últimes apostes i desitjar-se sort els uns als altres entre petons i escots d’infart, però l’anunciada presència dels líders polítics es colava en tots els comentaris. «Seguim en període electoral i han vingut per la tele. A veure qui torna l’any que ve», deixava caure Luis Tosar. «Nos-

altres hem vingut per Mariano. Per Mariano Ozores, no per Rajoy», declaraven graciosos Fernando Esteso i Andrés Pajares en referència a l’únic presidenciable que ahir a la nit va faltar a l’aparador dels Goya.

    El moment dels flaixos transcorria amb normalitat, trencada només  pels ensurts que van causar Victoria Abril i el seu pentinat afro, com a duquessa d’Alba ressuscitada, i Óscar Jaenada i el seu look D’Artagnan. Als seus 93 anys, Antonia Guzmán, l’àvia del director Daniel Guzmán i candidata a un Goya com a actriu revelació, confessava: «Estic marejada amb tantes llums, ¿però nerviosa? No, a mi això ja m’arriba massa gran».

    De sobte, algú va cridar: «¡Que arriba la Preysler!», i el passeig es va accelerar, els flaixos es van multiplicar i els micròfons es van trobar per aixecar acta d’un instant històric: la primera visita de la reina de cors a la festa del cine espanyol. Va arribar acompanyant la seva parella, el Nobel Mario Vargas Llosa, que havia d’entregar un premi i va oferir informació rellevant: «Si he de destacar un tret d’Isabel, em quedo amb la seva extraordinària simpatia», va declarar.

Notícies relacionades

Premis Goya 2016, en directe

Els Goya coronen 'Truman'

    I va arribar l’altre moment morbós de la vetllada: veure aparèixer junts Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, Albert Rivera i Alberto Garzón. La trobada donava per fer acudits, i ells mateixos no els van evitar. «He de donar-vos una exclusiva: Pablo ve amb esmòquing», anunciava Sánchez entre rialles i sense corbata, mentre llançava un guant al líder de Podem. «A la pel·lícula dels pactes li posaria de títol: Ara o mai».

    Iglesias va confessar que la idea de l’esmòquing havia sigut d’Antonio Resines, i encara que va insistir que ahir a la nit no tocava parlar de pactes, va aprofitar per llançar: «Ara que alguns de la vella política es treuen la corbata, jo m’he posat corbata de llacet en honor al cine espanyol». Minuts abans havia passat per allà l’ambaixador de la Xina, un altre inèdit als Goya. Fa 30 anys, aquestes coses no passaven.