Anar al contingut

PUNTA DE GANIVET

Hola, do Pepito

Pau Arenós

El pepito de vedella és poc rellevant en l’imaginari dels entrepans catalans, però no en el madrileny, ja que a aquesta ciutat s’atribueix el confús naixement, en què conflueixen algú anomenat José –o Pepe– i un filet de carn a la paella i servit entre pans. Millor un pepito que un joselito (que és gènere de pernil). Tot va sent sotmès a revisió –la ITV gastro fumeja–, i el pepito també ha entrat al planxista, com ja va passar amb el bokata de kalamares. La mateixa setmana pepiteé en dos locals acabats d’obrir a Barcelona. El de la Santa Burg –al local del carrer de València– em va semblar el Papa dels Pepitos: filet, ceba, salsa bearnesa i pa de brioix. El de Llom Alt també va puntuar amb nota alta: filet, pebrot verd, formatge, ruca, maionesa de carn i pa negre. Ciutat Carnívora. Lolita Tapería serveix un Don Pepito; a La Caputxeta, un Josete, i a La Pepita, un transbocata. Existeix un local de nom delator: Pepito. Pensin les ments evolutives i negociants quina és la següent cosa que capgiraran: bocata de mortadel·la, truita de patates, llom amb pebrots o xoriço amb Nocilla.

0 Comentaris
cargando