Jugadetes gastro

Algunes etiquetes semblen escrites per l’embalsamador del faraó: la llista d’additius és interminable. D’altres, pel bufó de la cort: farien riure si no fos que amaguen gepes i deformitats. Recullo ambigüitats i desenganys, jugadetes publicitàries, discursos pretensiosos. Arriba a la bústia un flyer de pizza a domicili. N’hi distingeixen tres ¡d’autor! Provola affumicata, De capra, Genovese. Autor, ¿quin autor? Compro un formatge de Mahó. «Semiartesà». ¿Per què no semi industrial? Intento comprendre. ¿No deu ser que és semi... curat i completament artesà i a l’unir els dos termes han compost un esguerro indesitjat? En un despatx de pa congelat –i descongelat– enfunden la barra en un solemne color negre: «Baguet gran reserva». L’encerten: ¿quant de temps deu haver estat sota zero? A la taula, damunt d’una base, un cartró amb anuncis de masses: crujicoquesgurmet. ¡Alça Manela! Tot allò que es digui gurmet o premium i hagi sigut escrit sobre negre mereix una preventiva desconfiança. Obrint-nos pas pel llenguatge mixtificat a la recerca d’ingredients nets, sense guarniments.