Anar al contingut

Punta de ganivet

Pastrami i gasolina

Pau Arenós

A finals de desembre passat, vam anar a El Velódromo després d'un concert. Era mitjanit i estava ple de comensals que estaven a punt d'acabar. Ningú esperava per ser atès. Vam preguntar al cap de la sala i ens va dir que hauríem d'esperar uns 20 minuts. Semblava més despistat que un ós polar al Sàhara perquè davant nostre hi havia una taula lliure. La vam assenyalar i ens hi va acomodar sense explicacions.

La perdiu en escabetx era bona (molt oli i poca carn). Les braves eren d'una rutinària correcció. Excel·lents i abundants els entrepans: el de presa ibèrica amb formatge comté i, sobretot, el de pastrami. Compte amb la vedella fumada, que demana pas. Al Born acaba d'obrir un local matrioixka: el Pastrami Bar, que allotja una cocteleria. Torna la tonteria del clandestí.

Vam tenir sort a El Velódromo perquè, malgrat l'hora, van començar a acumular-se famolencs. Em vaig alegrar del tràfec i que el negoci estigués viu. Una pena la rebuda a la recepció i que el servei flaquegés. Ens van servir com qui omple el dipòsit de gasolina. Ser cambrer té més a veure amb el caliu que amb el combustible.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.