Anar al contingut

Punta de ganivet

McJoan i el calçot

PAU ARENÓS

Entre els símbols del país, el calçot, encara que segurament no figuraria als primers llocs d'una llista d'al·legories. He preguntat al meu voltant, enquesta urgent i oral, i he escoltat: Montserrat, castells, sardana, caganer, Port Aventura, dèficit, balança fiscal. Després de l'experiència amb el llamàntol, Mariscal podria aixecar un monument al ceballot, ja dret per si mateix, amb un morter amb salsa salvitxada a la base. És un producte únic, ¡únic!, amb un amaniment a comercialitzar pel món i que hauria de fer la competència al quètxup.

No mereixem descansar fins a exportar i consolidar els McJoan, la botifarra untada amb romesco en panet, la paperina de calçots i el porró. A tu t'ho dic, Bruce Springsteen, si ets amic dels barcelonins, fotografia't amb un porró alçat.

Tot català -això mereixeria figurar en la futura Constitució- hauria de celebrar, almenys, una calçotada a l'any.  A camisa descoberta, sense complements cutres com són ara els pitets o els guants. Embrutar-se de sutge les mans, empastifar-se els morros, reconciliar-se amb la terra, ser salvatge durant unes hores. El calçot com a cordó umbilical socarrimat.

0 Comentaris
cargando