▾ .com .cat
eXtra Gent
Mario Casas, a prop del Goya: «Qualsevol actor prefereix feina a premis»

L’èxit de ‘No matarás’

Mario Casas, a prop del Goya: «Qualsevol actor prefereix feina a premis»

Després de 25 llargmetratges i cinc sèries de televisió, l’actor gallec ha sigut nominat al Goya per primera vegada

Mario Casas, a prop del Goya: «Qualsevol actor prefereix feina a premis»
4
Es llegeix en minuts
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Mario Casas tenia menys de 10 anys quan va començar a dedicar-se a la interpretació; ara, camí dels 35, ha aconseguit la seva primera nominació als Goya. Una primera vegada que arriba després de 25 llargmetratges i cinc sèries de televisió, algunes d’inoblidables, com ‘Los hombres de Paco’, ‘El barco’ o ‘Instinto’. Té tres premis Feroz, l’últim guanyat aquest dimecres, i un Sant Jordi, però el protagonista de ‘No matarás’ ho té clar: «Al final, els premis són una cosa secundària. Crec que per a tots nosaltres, si parles amb qualsevol actor i poses en una balança premis o feina, qualsevol prefereix feina, cent per cent,» remarca.

Igual de sexi que sempre, Casas afirma que manté el seu costat «pallasso» intacte, tot i que entén que el nominin després de diversos reptes dramàtics consecutius: en els últims deu anys ha embastat pel·lícules com ‘Contratemps’, ‘Adiós’ o ‘El fotógrafo de Mathausen’, i les últimes ‘Hogar’, ‘El practicante’ i ‘No matarás’. «Ho agraeixo molt als acadèmics que m’hagin nominat», però gairebé més, diu, «a companys de fa moltíssims anys, molta gent amb la que has treballat i amb la que potser falta el contacte i que, de sobte –emfatitza-, t’envien un missatge.»

Entén que, potser, aquestes últimes pel·lícules són més del gust dels acadèmics, però el seu costat «zen» li fa comentar que «al final les coses tenen el seu camí, el seu procés.» Tot i que just aquest any, «se la jugui» amb alguns dels millors actors d’aquest país. Els nominats ‘David (Verdaguer), Javier (Cámara) i Ernesto (Alterio) estan al meu ’top cinc’ –diu Casas. És un honor i un orgull compartir espai amb aquests grans actors», remata.

Casas, que és un ídol a Llatinoamèrica des de ‘3 metres sobre el cel’ (2010), explica a Efe que ha tingut bastantes ofertes per treballar a l’estranger, però van ser coses que no el van acabar de convèncer, tot i que està convençut que acabarà treballant en «alguna cosa interessant» en algun país de l’altre costat de l’Atlàntic. Perquè, per acceptar una feina, han de passar diverses coses: la primera, ‘estimar-la i creure-s’ho’ i la segona, que la seva família doni el vistiplau. «És tot un procés», explica somrient. «Primer decideixo amb la meva família, la meva germana, el meu germà, la meva mare, a cada un li agrada un gènere, cadascú veu el cine i la tele d’una manera, i és molt interessant escoltar el que opina cadascú. I tots veiem els guions», tot i que qui decideix, clar, és ell. «M’han portat molt bona sort i ha sigut el meu camí que em donessin la seva opinió. Són com un talismà per a mi, i crec que, entre tots, hem sabut prendre bones decisions», considera.

«Hi ha gent que em segueix des que vaig començar, des que era un nen, ‘Fuga de cerebros’, ‘La mula’, ‘Carn de neó’, la primera amb Álex de la Iglesia... És a dir –reflexiona el d’uns trenta anys-, hi ha hagut per a mi un procés vital i actoral». Casas creu que han hagut de passar «anys» per superar l’actor que va ser a ‘3 metres sobre cel’, ‘El barco’ i algun altre.

«Em faig més gran i és cert que ara puc donar als personatges més matisos, he fet un fons molt més ampli», potser, opina, «no es noti tant» a ’No matarás’, la cinta per la qual el nominen i en la qual interpreta el Dani, un jove molt contingut a qui li cau al damunt la vida en una nit, però sí a ’El practicante’, per exemple. Aquest personatge li ha exigit «una construcció més complexa, molt més adulta, soc un dolent, al cap i a la fi, un malalt, un psicòpata –diu. Noto que començo a tenir una evolució, una edat en la qual puc aportar als personatges un ventall molt més ampli de matisos.»

Casas (la Corunya, 1986) regala una última confidència: «Després de tots aquests anys, em ve de gust fer una comèdia, vull passar-m’ho bé». Recorda al cantant Adane, de ‘Mi gran noche’ com un dels seus personatges més aconseguits, el seu cabell ros i la seva divertida barra. I agraeix a Álex de la Iglesia que li hagi donat «l’oportunitat de volar i de crear personatges que no tenen res a veure amb mi».

Notícies relacionades

Tot i que ja sap que això de la comèdia no és fàcil: «Pots passar-te de seguida, o quedar-te molt curt, o semblar que fas un acudit. Per això admiro tant Javier Cámara, que és el millor del nostre país en això, el que millor toca les tecles.» I adverteix que, més que deixar-lo solt en una comèdia, l’han d’agafar, «tenir-me ben subjecte», riu.

«És que connecto molt fàcilment i sé riure’m de mi mateix. No em jutjo, no tinc problema, ho disfruto (...). A la meva vida –apunta– he sigut molt còmic, molt pallasso; quan era nen feia ‘esquetxos’ de Los Morancos, de Cruz y Raya, al col·le, a les festes de final de curs... Sempre ha anat dins meu la comèdia i estic desitjant tornar». Però el pròxim serà un altre drama, ’El inocente’, d’Oriol Paulo, amb qui va treballar a ’Contratemps’, on comparteix cartell amb José Coronado.

Temes:

Premis Goya 2024

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
  2. Tecnologia responsable Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves
  3. Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
  4. Una història de superació "L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"
  5. Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol