ENTREVISTA

Lola Índigo: «No pretendria mai agradar a tothom»

L'artista clausura aquest dissabte el festival Sons del Món a Rosas

zentauroepp51487841 graf3920  madrid  23 12 2019   lola indigo  con un premio mt191223141507

zentauroepp51487841 graf3920 madrid 23 12 2019 lola indigo con un premio mt191223141507 / Juan Carlos Hidalgo

5
Es llegeix en minuts
Silvia Alberich

Es va donar a conèixer com a Mimi a ‘Operación Triunfo 2017’. Tot i que Miriam Doblas Muñoz (Madrid, 1992) va ser la primera expulsada d’aquella edició, la cantant ha sabut reinventar-se i, sota el nom artístic de Lola Índigo, no ha parat d’aconseguir èxits i reconeixements. El seu primer senzill, ‘Ya no quiero ná’, va superar els nou milions de reproduccions a Spotify i va ser disc de platí el desembre del 2018.

Aquell mateix any també va formar part de l’última edició de ‘Tu cara me suena’, en la qual va demostrar els seus dots interpretatius. La cantant i ballarina ha tornat als escenaris, on continua oferint talent i desimboltura a dojo. Aquest dissabte, 15 d’agost, clausurarà el festival Sons del Món, pel qual també han passat artistes de la talla de Pablo López, Miki Núñez i Manel. 

-¿Com ha sigut la tornada als escenaris després del confinament?

-¡La bomba! Ens ho hem pres amb moltes ganes. La gent s’està comportant formidablement, seguint totes les mesures de seguretat i rebem tota la seva energia. Ens és igual que estiguin drets, asseguts, amb les mans en l’aire... Ells intenten fer-nos arribar el seu caliu, i això es nota.

-Parlant de seguretat, no tots els artistes porten mascaretes i fins i tot alguns han incitat a no utilitzar-les durant els concerts.

-Cada artista decideix ser o no portaveu d’aquest moviment de cultura segura. Jo, la veritat, prefereixo ser-ho i ajudar que la situació es normalitzi cada vegada més, sobretot per tots els companys que no poden fer concerts. Si demostrem que la cultura és segura, s’aniran ampliant les actuacions i concerts.

-La seva tornada als escenaris coincideix amb el milió de seguidors a Instagram. ¿Com porta tanta exposició mediàtica? 

-No ho sé. No m’ha canviat gaire la vida. La realitat és que jo soc bastant tranquil·la, continuo tenint els mateixos amics de sempre, intento passar desapercebuda, si he de parar-me una estona amb la gent, ho faig... No crec que sigui un cas extrem el meu. Almenys, no en soc gens conscient. Visc molt aliena a tot això.

-El tema ‘haters’, ¿com el porta?

-També el tinc molt normalitzat. Crec que és una cosa de la maduresa. Assumeixo que la gent ha d’opinar i està bé que ho faci. No pretendria mai agradar a tothom. Quan era més jove jo també era ‘hater’ de moltes coses, ha, ha, ha.

«M’agradaria crear una escola o un projecte d’ensenyament per a futurs artistes»

-De quins, per exemple 

-No ho sé, de les coses que no m’agradaven o els agafava mania.

-Fa gairebé tres anys va passar per l’acadèmia més famosa de la televisió. ¿Quins records en té?

-Ben pocs, perquè no vaig ser-hi gaire temps, però va ser molt divertit. M’agradava molt la disciplina que hi havia allà, perquè jo en la meva vida diària soc molt disciplinada. M’aixeco, entreno, tinc el meu estudi... I m’encanta estar a ‘full’ aprenent. Això ho vaig valorar molt. L’única pena que tinc és no haver disfrutat més d’aquest aprenentatge.

-Ser la primera expulsada no li ha passat factura. Al contrari.

-La gent valora molt el gran esforç que vaig haver de fer després d’‘OT’ i això és meravellós. Al sortir del concurs vaig sentir que la gent va empatitzar amb mi. Tothom se sent una mica marginat alguna vegada en la seva vida i, en el meu cas, el públic es va solidaritzar amb mi. Va ser molt bonic veure com la gent s’alegrava dels meus èxits.

-Èxits que continua aconseguint. ¿Com fa per mantenir els peus a terra?

El que t’he dit abans. Fa uns dies els meus amics de sempre van estar al festival Starlite amb mi. Disfruten de les coses que, per sort, puc fer ara i intento que ells també ho facin. Això mola, perquè ho comparteixo amb la gent de sempre i, al final, veure com ells s’alegren dels meus èxits és l’únic que m’importa. Tenir la meva gent a prop em fa ser conscient que hi ha vida mes allà. 

-Pot presumir de tenir un premi Los 40 Principales i un MTV. ¿Quina importància dona als reconeixements?

-Buf, cap. No estic gens acostumada a guanyar coses des de petita. De res serveix tenir una vitrina amb premis si no sents que estàs avançant com a artista. Ho agraeixo i ho valoro en la seva justa mesura, però soc tan cabrona amb mi mateixa que res em satisfà, i menys un guardó.

-Aclareixi’m això de ser «tan cabrona» amb si mateixa.

-Soc tremendament exigent. Al final, el que faig és difícil: estic més d’una hora de xou ballant i cantant en els espectacles d’aquest estiu. Estic constantment veient els meus vídeos i sempre penso que podria haver-ho fet millor. Mai pararé, sempre trobo una cosa que pot estar millor.

-Tanta exigència pot no ser sana.

-He trobat un equilibri entre passar-ho malament i assumir que soc així i ser feliç amb això i dir: «No passa res. La pròxima vegada ho faré millor».

-Ha col·laborat amb artistes com Aitana, Juan Magán i Mala Rodríguez. ¿Amb quin cantant li encantaria compartir escenari? 

-Amb un munt. No hi penso gaire, perquè ara mateix tinc les col·laboracions que sempre havia volgut i les que venen també són molt somiades. Sempre dic que m’encantaria col·laborar amb J. Balvin, perquè l’estimo, sé que és molt intel·ligent i té un mètode de treball molt exigent. Hem parlat un parell de vegades i m’encantaria conèixer-lo personalment i... col·laborar-hi, ¡ja ni t’explico!

-Fa un parell d’anys va participar a ‘Tu cara me suena 7’. ¿S’animaria a passar per un altre ‘talent’ o es veuria com a jurat d’algun?

-Com a concursant, no, malgrat que m’encanta la televisió. Com a jurat, sí que m’hi veuria. Al final, si ho fas amb afecte i objectivitat, és un concurs, i estan per a això.

 -Se sent més cantant o ballarina? 

-Odio aquesta pregunta. No tinc l’obligació d’escollir ni tampoc la necessitat de fer-ho. Em sento artista.

-Fem un exercici de projecció futura. ¿Com s’imagina d’aquí a una dècada?

-Segurament amb diversos discos, havent viatjat a Llatinoamèrica i amb algun negoci, una mica amb el que pugui ajudar la gent jove a construir-se com a artista i aprendre a cantar, ballar i interpretar. Seria una escola o un projecte d’ensenyament.

Notícies relacionades

-Continuant amb els projectes, quins té entre mans a curt i mitjà termini?

-Treure disc quan m’ho permetin i continuar fent concerts i creant música. Seguir.

Temes:

Música