Els inspectors d'Hisenda ratifiquen que Shakira va defraudar

Els inspectors de l’Agència Tributària han ratificat aquest dijous davant del jutge el seu informe que sosté que la cantant colombiana Shakira comès un frau a Hisenda de 14,5 milions d’euros per l’impagament d’impostos de la renda i el patrimoni del 2012, 2013 i 2014. L’artista ja ha pagat al fisc 20 milions del 2011 i ha dipositat uns altres 14,5 milions per saldar la resta del deute.

A la compareixença dels inspectors al jutjat d’instrucció d’Esplugues de Llobregat que investiga el presumpte frau ha durat tot el matí i, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO, ha sigut molt tècnic. En aquesta declaració ha participat la fiscalia, l’advocat defensor de la cantant, José Ángel González Franco, i els lletrats que representen el que va ser assessor de Shakira, Diego Artacho i Arnau Xumetra, del despatx de Cristóbal Martell. A partir d’ara, és el torn a les defenses, que pretenen presentar noves proves, entre les quals alguns informes pericials. L’objectiu: desvirtuar els criteris mantinguts per l’Agència Tribunaria en el seu dictamen. Els inspectors han arribat a ser interrogats sobre dies concrets en què diuen que la cantant era a Espanya i la seva defensa ho nega.

Com una nòmada

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Sahakira va intentar demostrar el juny del 2019, durant la seva declaració al jutjat, que no va residir a Espanya fins al 2015, quan va escolaritzar el seu fill Milan, fruit de la seva relació amb el futbolista Gerard Piqué. Fins aleshores, segons les seves paraules, era «una nòmada sense arrels» que vivia igualment a Nova York que a les Bahames que, ocasionalment, a Barcelona. Els inspectors d’Hisenda consideren que va residir abans a Espanya i que, per tant, havia de pagar impostos al nostre país.

La residència és clau per determinar el pagament d’impostos. Si un ciutadà passa almenys 183 dies a Espanya, se’l considera resident fiscal. La llei estableix que ha llavors de tributar en concepte d’IRPF per ingressos que obté a tot el món. En cas de viure fora, al contrari, ha d’abonar impostos només per les percepcions obtingudes en territori espanyol i a un tipus més favorable, del 24%.