REFLEXIONS D'UNA ESTRELLA EMERGENT

Els traumes de Lola Índigo en el seu gran any

La cantant madrilenya reclama el seu espai en igualtat després d'un 2019 d'èxits

zentauroepp51487841 graf3920  madrid  23 12 2019   lola indigo  con un premio mt191223141507

zentauroepp51487841 graf3920 madrid 23 12 2019 lola indigo con un premio mt191223141507 / Juan Carlos Hidalgo

4
Es llegeix en minuts
Javier Herrero / Efe

Amb un premi MTV al millor artista espanyol encara calent entre les mans i les marquesines de mig país empaperades amb la seva fotografia per a una campanya de llenceria, el de 2019 ha sigut sense cap dubte un gran any per a Lola Índigo, decidida a reclamar el seu espai en igualtat de condicions.

«Em sento molt dona i em dol veure injustícies. M’he sentit tan vàlida tota la vida que, quan vaig anar creixent i vaig apreciar que no se’m valorava igual, això em va traumatitzar», reconeix en una xerrada amb Efe que manté des d’un tron rosa que utilitza en els seus espectacles.

I és que Miriam Doblas (Madrid, 1992), la persona que hi ha al darrere de tot aquest projecte musical que va arrencar amb gran èxit el 2018 després de la seva sortida d’‘Operación Triunfo 2018’ i el llançament de ‘Ya no quiero ná’, no s’esporugueix fàcilment.

«Yo me siento tan fuerte y capaz de tantas cosas que no vas a venir a hacerme de menos», proclama davant un imaginari opressor masculí, però també per a les seves «germanes», totes les dones en qui diu pensar quan compon les seves cançons: «Són gran part del meu públic i necessitem enviar-nos missatges i estar unides», ratifica.

El crit de feminisme

Segons la seva opinió, això no topa amb el fet de lluir el seu cos en una campanya publicitària recent. «Tota la vida que veig anuncis amb homes sense samarreta. ¿Ara estic jo en roba interior en una tanca publicitària i ha de ser alarmant? Ni tan sols em considero el típic cos que surt en un anunci de llenceria. Ho faig perquè em dona la gana, i això és el crit de feminisme més gran. Ho faria sent home, dona, pesant 15 quilos més o menys», sentència.

L’any que acaba, Índigo, nascuda a Madrid però criada a Granada, va publicar el seu primer disc, ‘Aquelarre’, que incloïa una ja popular col·laboració amb La Mala Rodríguez (‘Mujer bruja’) i va editar senzills com‘Lola Bunny’ junt ambDon Patricio, a més d’iniciar la seva primera gira en solitari. «Fer alguna cosa per primera vegada i que tot surti bé... poca gent té aquesta sort», reconeix «molt agraïda».

Superació i domini

Curiosament, quan fa poc més d’un any es va asseure a compondre ‘Ya no quiero ná’, tot just havia escrit un parell de cançons en anglès. «No tenia ni idea del que estava fent, però vaig pensar: ’¿Què vull fer arribar a les noies que em veuen?’», explica.

Amb cada cançó que veia la llum, els missatges de superació i el domini sobre el seu cos que comporten les seves complexes coreografies (Doblas va iniciar la seva carrera com a ballarina) van anar forjant una imatge sòlida premiada pels seguidors de MTV amb el guardó al millor artista espanyol. «¡És molt fort, que tinc un MTV!», es felicita incrèdula, amb l’única espineta de no haver pogut demostrar a la recent gala celebrada a Sevilla els seus dots artístics.

Ara somia anar de gira a Llatinoamèrica i acaricia un viatge imminent als EUA per perfilar noves cançons, «tantes que no sabia si llançar ara mateix un altre disc», revela Doblas, que acaba de publicar el senzill‘Luna’ per mostrar «un costat més melòdic». «Estic investigant en aquest costat visceral més que en el del poder, que és el que em surt més fàcil, perquè és el que estic vivint. ‘Luna’ és el meu cor, és deixar-te portar, enamorar-te, estimar-te», explica.

Coses místiques

Una constant en el seu univers creatiu són les referències místiques. «Vinc d’un poble de l’Andalusia profunda i he estat envoltada de moltes creences des de petita; he viscut experiències que m’agrada pensar que són sobrenaturals o màgiques, que passen per algun motiu», revela.

No porta, però, amulets. Els seus símbols protectors són tatuatges que llueix als braços, com l’anagrama de la seva gira, el nom del seu disc i un «lema de vida» que és «creure és crear». «Des que vaig començar a aconseguir coses h vaig afegir una rosa, com a una cosa que ha nascut d’aquesta tija», explica.

La cantant madrilenya, en una imatge promocional.

Notícies relacionades

«Si et donen una puntada de peu i et passa el pitjor que creguis que et podria passar, plores, veus les teves amigues, rius i l’endemà vas on has d’anar i prens la decisió que has de prendre; com més valenta sigui, més capgiraràs la situació», aconsella aquesta au fènix de les patacades en concursos.

El seu últim gest de valentia, «que no de bogeria», consisteix a abordar amb tan breu recorregut el WiZink Center de Madrid, on recalarà el 2 de maig per oferir un gran espectacle a l’altura de l’espai. «I hi haurà convidades... bruixes, clar», anticipa amb un somriure murri.