ACTOR INCOMBUSTIBLE

Andrés Pajares: «No em jubilaré mai»

L'humorista presenta la seva autobiografia 'Mis memorias... antes de que se me olviden'

lmmarco50409762 14 10 2019 andres pajares presenta sus memorias antes de 191015124444 / JOSEFINA BLANCO

lmmarco50409762 14 10 2019 andres pajares presenta sus memorias    antes de 191015124444
lmmarco50409576 14 10 2019 andr s burguera   deseo que mi padre viva much si191015124507
lmmarco50409023 14 10 2019 andr s pajares presenta sus memorias junto a su h191015124501

/

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Ha estat l’últim any passejant el text amunt i avall i al final l’hi ha publicat l’editorial Almuzara, la que dirigeix l’exministre Manuel PimentelAndrés Pajares, als 79 anys, va presentar aquest dilluns a l’hotel Wellington de Madrid un llibre en el qual repassa la seva àmplia carrera professional. L’ha titulat ‘Mis memorias... antes de que se me olviden’. L’humor, sempre abans que res, tot i que no digui ni una paraula de la seva vida familiar, de vegades complicada i exhibida. «Ja han parlat altres per mi, i m’han tractat malament», deia en una entrevista recentment. 

La presentació va tenir to jocós i distès. Amb Josema Yuste, Millán Salcedo, Santiago Segura, Pedro Ruiz, Enrique Cerezo –que té els drets de moltes de les pel·lícules de Pajares– i Javier Gutiérrez, que va definirPajares com «l’últim dinosaure d’una espècie en via d’extinció».

La plana major de l’humor

També hi va ser el seu fill Andrés Burguera, amb qui sembla que ha fet les paus. «Això està superat per la meva banda, i la veritat és que el meu pare és la meva única família, no tinc una mare. L’estimo molt, li desitjo que visqui moltíssims anys, que li vagi fenomenal amb el llibre i que la gent reconegui la seva feina». I Juana Gil, que acompanya Pajares des de fa uns anys –«m’ha tocat la loteria amb aquesta dona», reconeix–. La gran absent va ser Mari Cielo Pajares, que és actriu i cineasta. Entre l’audiència, Norma DuvalEloy ArenasFlorentino FernándezArturo Valls,Antonio Resines, Andoni Ferreño, Emma Ozores, Óscar Ladoire, Fernando Colomo Pablo Carbonell. 

«Jo no em jubilaré mai, si paro m’avorreixo», assegurava l’actor madrileny, que continua donant voltes a un retorn als escenaris malgrat tenir l’esquena «cosida a claus». Al llibre recorda que va sortir per primera vegada amb 9 anys a la cadena SER, llavors Radio Madrid, en un concurs infantil d’humor en què va guanyar 25 pessetes gràcies a un monòleg. 

L’època de Fernando Esteso

Pajares ha tocat tots els pals: circ, teatre, cine, música, sèries de televisió.  «Explico anècdotes per les quals la gent sempre em pregunta. Així que les deixo per escrit i no he de tornar a repetir-les». Personatge indispensable en la història del cine espanyol, abunden en el relat les seves aventures en els rodatges de les nou pel·lícules que va fer a les ordres de Mariano Ozores juntament amb Fernando Esteso als anys 70 i 80 i que van ser un èxit de taquilla. Parlem de ‘Los bingueros’ (1979), ‘Los liantes’ (1981) i ‘La Lola nos lleva al huerto’ (1984), alguns dels exemples més destacats de l’anomenat cine de ‘destape’. També recorda que ha treballat «amb el bo i millor del cine espanyol del segle XX», com ara Carlos Saura (‘¡Ay Carmela!’, amb què va guanyar el Goya a millor actor el 1990 i que reconeix que va marcar «un abans i un després» en la seva trajectòria), José Luis Garci (‘Tiovivo c.1950’, estrenada el 2004), Luis García Berlanga (‘Moros y cristianos’, 1987) i Imanol Uribe (‘Bwana’, 1996). 

Notícies relacionades

Tot i que el títol al·ludeix a la necessitat d’escriure abans que els records s’esborrin, assegura que recordar ha sigut fàcil. «L’ésser humà és com l’arbre que creix, però té el tronc com a recordatori i és tot allà». «Els meus pares no volien més fills, llavors es va trencar un condó i vaig néixer jo», rememorava entre rialles Pajares. «El llibre respon a com soc jo, no em surt explicar les coses d’una altra manera».

Pel còmic, el límit de l’humor està «en el bon gust de qui ho cregui», tot i que pensa que en els últims temps s’està establint un límit «que voreja el mal gust» perquè s’ha generalitzat l’autocensura. «Gairebé pitjor que la por de la censura quan en la dictadura es revisaven els llibrets».

Temes:

Cine espanyol