LLEGENDA CENTENÀRIA

Olivia de Havilland, l'últim mite viu del vell Hollywood

La protagonista de 'Les aventures de Robin Hood', 'Allò que el vent s'endugué' i 'La heredera' compleix 103 anys

undefined39122322 file   in this june 18  2016 file photo  u s  actress olivia190629173208

undefined39122322 file in this june 18 2016 file photo u s actress olivia190629173208 / THIBAULT CAMUS

2
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Aquest dilluns compleix 103 anys Olivia de Havilland, l’única actriu via del vell Hollywood. L’actor Kirk Douglas tindrà la mateixa edat el pròxim desembre. Quan aquest debutava el 1946, De Havilland ja havia protagonitzat 30 pel·lícules i era la companya habitual d’Errol Flynn  a les exitoses produccions Warner de la dècada dels 30. Va ser l’època més fructífera de l’actriu, formant parella amb Flynn en pel·lícules realitzades, en la majoria dels casos, per Michael Curtiz: El capità Blood, La carrega de la Brigada lleugera, Les aventures de Robin Hood, Dodge City, Camí de Santa Fe  i Van morir amb les botes posades.

Els germans Warner van trobar un filó en la parella Flynn-De Havilland, amb interpretacions més extravertides en el cas de l’actor, més fràgils en el de l’actriu. A diferència del que pugui semblar, De Havilland no va representar en aquests títols el repòs del guerrer. La seva Marian a Robin dels boscos és proactiva, i la dona del nihilista general Custer que va interpretar a Van morir amb les botes posades procura sempre una nota de seny.

Més dotada per al drama

És important destacar això perquè De Havilland De Havillandva arrossegar fama d’actriu de personatges submisos. El seu rostre calmat i el seu estil tan pausat van jugar de vegades en contra seva. I en alguns casos va ser devorada per la força centrifuga dels seus companys de repartiment. D’Allò que el vent s'endugué tothom recorda Vivien Leigh lluitant contra les adversitats, però De Havilland va brodar el paper de la bondadosa Melanie, la cosina i promesa de l’home que estima la fogosa Scarlett.

Va estar sempre més dotada per al drama que per a la comèdia, com demostren La heredera, adaptació de l’obra deHenry James,  per la qual va aconseguir el 1950 el seu segon Oscar. El primer el va guanyar tres anys abans per Vida íntima de Julia Norris, un altre gran treball: encarna una dona que durant la primera guerra mundial es queda

embarassada després de passar una nit amb un pilot, aquest mor en combat i ella decideix donar el seu fill en adopció per evitar l’escàndol.

De família britànica, De Havilland va néixer el 1916, a Tòquio; el seu pare, Walter de Havilland, exercia d’advocat a la capital japonesa. La seva salut era tan delicada com els personatges que va interpretar, així que al cap de poc temps es va traslladar als Estats Units amb la seva mare, l’actriu Lillian Fontaine, i amb la seva germana nascuda el 1917, Joan de Havilland,

que també triomfaria a Hollywood adoptant el cognom de la seva mare: Joan Fontaine.

Germanes enfrontades

Notícies relacionades

La protagonista de Rebeca va eclipsar la seva germana en determinades etapes de la carrera de totes dues, molt semblants en tot: van debutar totes dues el 1935, van estar actives fins a finals dels anys 80, Fontaine va intervenir en 70 produccions, i De Havilland, en 61. Mai van coincidir en una mateixa pel·lícula. El motiu és ben simple: es portaven fatal. S’ha especulat sobre si eren problemes sorgits en la infància o si es va tractar de gelosia professional. Als anys 30 va ser De Havilland qui va eclipsar totalmentFontaine. Va morir el 2013 sense l’esperada reconciliació.

L’últim film important protagonitzat per De HavillandDe Havilland va ser un duel amb Bette Davis quan Hollywood ja les havia apartat: Canción de cuna para un cadáver, de 1964, va repetir amb èxit la fórmula de Què se n'ha fet, de Baby Jane?