ENTREVISTA AMB L'ARTISTA ITALIÀ QUE VA QUEDAR SEGON A EUROVISIÓ

Mahmood: "La sorpresa va ser guanyar San Remo, no quedar segon a Eurovisió"

Presenta la versió en castellà de 'Soldi', el vídeo de la qual porta 100 milions de reproduccions a Youtube

lmmarco48690953 barcelona 18 06 2019  gente mahmoud el italiano que qued  se190619155852

lmmarco48690953 barcelona 18 06 2019 gente mahmoud el italiano que qued se190619155852 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Luis Miguel Marco

La seva mare és sarda i el seu pare, egipci. Milanès de 26 anys, de mirada i veu profundes, Alessandro Mahmood, de nom artístic Mahmood, va sorprendre el món representant Itàlia al festival d’Eurovisió amb la cançó ‘Soldi’ (Diners), la mateixa amb la qual mesos abans, al febrer, va guanyar l’última edició del Festival de San Remo, una cançó en què expressa la ràbia que va sentir amb l’abandonament del seu pare quan era un nen i que ha versionat en castellà. El seu vídeo de 'Soldi' ha assolit els 100 milions de reproduccions a Youtube, i ho ha celebrat mostrant el tatuatge de cobra que li recorre tota l’esquena.

-Fa una temporada que viu en hotels. Troba a faltar casa seva i el passar desapercebut.

-Bé, no em queixo, i avui estic encantat de ser a Barcelona, una ciutat que m’encanta. La discogràfica m’ha promès que em deixarà un mes lliure, però que em dediqui a compondre.

-És el que està fent des de fa temps. Parli’m del seu disc, ‘Gioventù bruciata’ (Joventut cremada).

He tardat tres anys a escriure’l i gravar-lo, i hi explico experiències pròpies i de la gent que m’envolta, preguntes i dubtes que m’assalten. El títol fa referència a la pel·lícula de James Dean [‘Rebel sense causa’], aquella en què la final mor el seu amic, l’actor Sal Mineo. Són històries de persones una mica desencisades. És una manera de veure les relacions personals, hi ha un vel de melancolia que impregna aquestes cançons.

-Com a ‘Soldi’, on parla del divorci dels seus pares

-Sí. I conté aquest punt de rebel·lia, en la qual m’encaro amb ell. Parla d’una realitat d’ara, potser no gaire còmoda però sí molt comuna per a molts joves que han vist com els seus pares s’han separat. Parla també d’altres tipus de família.

-Encara que crec que s’ha reconciliat amb el seu pare.

Sí. M’ha donat l’enhorabona per la cançó i per l’èxit a San Remo. Tot allò està superat. Està tot bé entre nosaltres.

-Posarà de moda el seu maroco-pop. ¿Així l’anomena, oi?

 Sí, bé, el que no vull és que la meva música es quedi limitada a un gènere. La meva música té trap, rock, pop melòdic, bases electròniques, hip-hop.

-¿Parla àrab?

-No. Parlo sard, el dialecte que es parla a l’illa de Sardenya, on acostumo a anar cada estiu. Però si tingués temps, m’encantaria estudiar àrab.

-Acaba de fer a Roma un concert molt especial. Expliqui-m’ho.

 -Vaig inaugurar l’Estate al Maxxi, el programa d’esdeveniments del Museu Nacional d’Art del Segle XXI, en una plaça al costat de l’edifici de l’arquitecta Zaha Hadid.

-Guarda un bon record del seu pas per Tel Aviv.

-Per descomptat. Eurovisió va ser una experiència única. I m’encantaria tornar a Israel, sobretot per poder veure amb més deteniment Jerusalem. Em va fascinar, aquesta ciutat.

-Els eurofans espanyols van apostar per vostè.

Sí. No oblido els 12 punts d’Espanya. Vaig sentir tant el recolzament que els post que feia els posava en anglès, en italià i en espanyol. I per això n’hem fet també la versió en espanyol amb Maikel Delacalle. El vaig convidar a cantar amb mi aquesta versió de 'Soldi' en un festival important, l’Arena di Verona.

-¿D’on sorgeix el seu amor per la música?

-A casa, la meva mare escoltava els gran cantautors italians, Lucio Dalla, Paolo Conte... El meu pare em posava cantants egipcis, i en la meva adolescència, com tots, vaig escoltar molta música internacional, Stevie Wonder, la rapera Lauryn Hill, hip-hop i r&b. La música sempre m’ha acompanyat.

-¿I què opina dels ‘talent shows’?

-Si un jove participa en un concurs a la televisió però ja compon les seves lletres i té clar cap a on vol anar, està molt bé, és un pas per donar-se a conèixer; però si ho fa només per cantar, es pot convertir en una arma de doble tall.

-¿Com va ser el seu pas per ‘Factor X’?

-Curt i no massa satisfactori. Va ser el 2012 i em van eliminar ràpid. Després m’hi van repescar i em van tornar a eliminar. Així que vaig tornar a fer de cambrer servint caputxinos. Això em va servir per estudiar piano, escriure cançons, guanyar San Remo i fitxar per Universal.

-Vivint a Milà, ¿com viu la moda?

-La moda és viva i se segueix atentament. No importa si vius al centre o, com jo, a la perifèria de Milà. La gent jove està molt pendent de totes de les tendències, de com es barreja amb altres corrents artístics, com la música, en què s’estan fent coses interessants.  

-La premsa italiana va posar molt l’accent en el fet que al ministre Matteo Salvini li va coure que un jove italià com vostè, de pare egipci, guanyés San Remo. Ens explica què va passar exactament.

-Salvini simplement va expressar la seva preferència per una altra cançó al festival de San Remo. No obstant, quan vam coincidir en un programa de televisió em va donar l’enhorabona i ens vam estrènyer la mà. Jo simplement li vaig dir que esperava que aquest gest no es tornés a magnificar, com realment va passar. Però cregui’m, que tampoc vam tenir ocasió de parlar de res més. 

-Sorprendria molt que guanyés una cançó com ‘Soldi’ a San Remo.

-Imagini’s. San Remo és el temple de la música italiana clàssica, la de les posades en escena amb piano, cordes, en gran. Així que el primer sorprès vaig ser jo. Però està bé que hi corrin aires nous. Tot això espero que serveixi també perquè la meva música arribi a més gent. I espero fer concerts també a Espanya, és clar.

Notícies relacionades

-Crec que és fan de Rosalía.

Absolutament. ‘El mal querer’ és un disc bellíssim i ella és bravíssima. Ens seguim mútuament.