DELS BOTS DE VALVERDE A LES PASSAREL·LES

El sabater de Palomo Spain

Javier Morato va deixar la seva feina a la banca per fer sabates amb estil

lmmarco46951185 gente javier morato190224174307

lmmarco46951185 gente javier morato190224174307

4
Es llegeix en minuts
Luis Miguel Marco

Javier Morato (Valverde del Camino, Huelva, 1977) no va desfilar a la recent passarel·la 080, a Barcelona, però va tenir una botiga efímera amb les seves sabates que, a banda d'estar ben fetes, molen molt. Ell es presenta com el banquer que un dia, una mica fart, va decidir tornar al que li era familiar per fer una cosa diferent, com per exemple els ‘mules’ que porta Palomo Spain.

 

“A Valverde del Camino la tradició del calçat es remunta a quan els anglesos van explotar les mines de Riotinto. La tradició és també la romeria del Rocío i per això el bot de Valverde va néixer de la necessitat de fer el camí. El meu avi, als anys 30 i 40, prenia les mesures del client i, l’any següent, entregava el parell de bots. La meva mare és tomadora des dels 15 anys, cus sabates. Va muntar el taller al poble amb el meu pare, que va morir fa un any”, recorda.

Amb 16 anys, el Javier se’n va anar del poble a Sevilla, a estudiar Econòmiques. Després a Anglaterra. Van seguir els seus 18 anys a la banca, a Espanya. Luxemburg, Suïssa, Andorra, del Banc de Sabadell a Andbank, gastant sabates d’executiu i corbates serioses. “I jo li deia al meu pare que no tenia cap sentit anar de vint-i-un botó i haver de gastar-me els diners amb sabates dolentes perquè a casa meva només es feien bots. Així va néixer tot això”. 

El de les sabates rares

Tot això són les sabates Javier Morato. “Vam fer formes i patrons nous, busquem pells de boví de la millor qualitat, controlant tots els processos... el que nosaltres fem ara a Valverde no ho fa ningú. Som els de les sabates rares”.

 

¿I com va arribar el cordovès Palomo Spain fins vostè? “Ell tenia un sabater francès amb qui no s’entenia bé. I a través d’un amic comú que havia treballat per a Manolo Blahnik va conèixer el nostre treball i vam començar a col·laborar. Com a visibilitat de marca està molt bé, com a sortida comercial no tant. No hi ha tants homes amb un 44 que es posin una sabata amb vuit centímetres de taló i acabats amb punta, almenys a Espanya. Ara Palomo està molt de moda, però també col·laborem amb molta altra gent. De fet, el nostre fort és fabricar per altres. Com a Javier Morato només estem fent home”.

El mirall en el que mirar-nos, el referent, és Itàlia. “És un altre món. Allà els tios són més arriscats a l’hora de vestir, sempre ho han sigut. Menjaran pasta durant un mes seguit per invertir en una bona peça de roba o en un bon complement i això no ho dic jo, t’ho diuen ells mateixos. Veuen una sabata de les nostres, que val una mitjana de 250 euros, i en compren quatre. Tenen una corbata, però és de Valentino. És clar que per a nosaltres entrar en aquest mercat és molt difícil. Primer van ells. Ferragamo, Santoni, Tod’s... són molt bons en qualitat i en disseny. Els anglesos fabriquen també amb molta qualitat, però en disseny són més casposos, si se’m permet dir-ho”.

¿I nosaltres? “Doncs nosaltres anem al darrere seu, som els acomplexats. Tenim un bon producte però no tenim els collons de clavar un cop a la taula i dir ¡senyors, som aquí!”.

Arribats a aquest punt cal que aclarir que les pells d’estruç, de cocodril o de pitó d’una sabata Javier Morato no ho són. Tot és boví al que li donem aquesta textura, aquest acabat. “La línia vertebral de la col·lecció és clàssica. ¿Tu vols una sabata marró, bordeus o negre amb cordons? La tenim. Tens l’Oxford, el de dues sivelles... però busquem arriscar, i fer acabats únics, a petició del client, amb un servei totalment personalitzat”.

La seva marca, amb un logo en forma de mora, va darrere del ‘gentleman’, del dandi, també del professional liberal. També busca sense vergonya el reclam de cares conegudes i estiloses com l’actor Aldo Comas, el marit de Macarena García, que ha col·laborat en una col·lecció càpsula i porta sabates Javier Morato.

Notícies relacionades

¿Per què no un cigarret amb una sabata vermella o blava? ¿Amb coco o estruç? –es pregunta. “També tenim excentricitats com una sabata amb un aplic de pell de conill o amb vidres de Swaroski. Són la passarel·la de la sabata”.

Però el salt dels bots del camí del Rocío a les alfombres vermelles ha sigut alguna cosa “súpernatural”. Ara el següent pas és seriós. La formació d’artesans i artesanes a Valverde perquè no busquin fora el que poden trobar a casa: una feina. També ha invertit en les instal·lacions fins aconseguir un taller modern i obrir punts de venda i botiga pròpia. De moment un petit espai a Madrid, al carrer Almirante, 6. 

Temes:

Moda