Arguiñano: "No em preocupen les estrelles, jo ja visc als núvols"

Com a comunicador no n’hi ha cap altre d’igual. I Planeta té una mina amb ell fent llibres. O més ben dit, reciclant-los. El cuiner Karlos Arguiñano, de 70 anys, en fa 50 que està darrere els fogons i 30 anys que surt a la finestra de la televisió amb les seves receptes, però també amb els seus acudits i els seus comentaris més o menys jocosos sobre l’actualitat. El seu programa 'Karlos Arguiñano en tu cocina' (Antena 3) ha batut el rècord de la temporada aquest mes de novembre amb un 16,4% de quota. Així que ell viu la seva vida "sense nostàlgia" i al marge de competicions. 

Pensant descaradament a posar-se a la llista dels llibres més venuts com a regal aquest Nadal, ha tret un volum de pes, 2,5 quilos exactament–"sembla que l’obres i surt el be de dins", diu fent broma broma. Són més de 700 pàgines, i aquesta vegada el ganxo són 1.000 receptes que ha cuinat alguna vegada a televisió, en algun dels més de 6.500 programes que ha protagonitzat en aquestes tres últimes dècades. "Són receptes domèstiques, perquè la gent les pugui fer a casa i pugui menjar variat", explica el xef guipuscoà. 

En uns dies la Guia Michelin tornarà a beneir amb les seves estrelles els millors restaurants d’Espanya, però ell ja fa temps que va abandonar aquesta cursa. "Jo ja vaig estar a la Michelin, l’any 85, amb una estrella pel restaurant de Zarautz, però em vaig posar a treballar a la televisió i me la van treure. Puta enveja, aquesta és la sensació", confessa amb la seva habitual sorna. Lamenta que molts companys seus estiguin "enganxats" a les distincions i als llistats dels millors restaurants. "Que continuïn repartint estrelles. A mi no em preocupen les estrelles, jo ja visc als núvols", ironitza. I ho pot dir de forma gràfica. Perquè Arguiñano viu entre el mar, el seu Cantàbric, i les muntanyes d’Orio, on elabora el seu xacolí al seu celler K5, amb vista al Ratón de Getaria i a la bocana del port pesquer. "Crec que soc al lloc on millor es menja del món en aquest moment. En un radi de 50 quilòmetres això és el bressol de la gastronomia mundial, això no ho perdrem de cap manera". assegura.

Cuinar amb menys greix

Arguiñano és pare de set fills, entre ells una filla adoptada. I també exerceix d’avi. "Un avi que no fa tonteries. Potser no fa gaires coses, ni gaire de pressa, però les fa amb tot l’afecte", explica el veterà cuiner, que s’ha adaptat a les tendències gastronòmiques al llarg d’aquests anys. "Per exemple, a cuinar amb menys greix, a diferència de com es feia fa 30 o 40 anys, i també a cuidar el punt de cocció, ja que ara les coses es fan molt menys que abans, van al punt, per disfrutar del menjar".

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Ferm defensor del "menjar sa i variat", assegura que el seu secret és el plaer de recórrer, tots els dies, els llocs del mercat, on es troben els productes frescos i de temporada. "La gent que repeteix molt els menjars difícilment tindran una vellesa gaire bona, perquè menjar bé no és menjar ni molt ni car, menjar bé és menjar variat". Un costum al qual espera contribuir amb el seu llibre, el cinquè que publica amb Planeta, que ha venut mig milió d’exemplars dels quatre anteriors volums.

Ganes d’aprendre

Si hi ha alguna recepta de què fuig Arguiñano és la que inclogui la paraula ‘jubilació’. "Jo no pararé, estic molt més il·lusionat que el príncep Carles, que és de la meva lleva, i em sembla que seré jo abans rei d’Espanya que ell d’Anglaterra", diu bromejant. Quant al relleu dels grans referents de la cuina basca, com Juan Mari Arzak i Pedro Subijana, adverteix que està més que assegurat. "No sé si seran tan populars com nosaltres, però tots els restaurants importants d’Euskadi són plens de nois i noies joves amb ganes d’aprendre.