EL PREMI GASTRO MÉS IMPORTANT

El Celler de Can Roca, segon millor restaurant del món (una altra vegada)

L'Osteria Francescana torna a ocupar el número 1 a The World's 50 Best Restaurants

Barcelona aconsegueix col·locar tres establiments entre els 100: Disfrutar, Tickets i Enigma

undefined43853132 els germans roca  abans de comen ar la cerim nia de nominaci180619224554

undefined43853132 els germans roca abans de comen ar la cerim nia de nominaci180619224554 / The Worlds 50 Best

3
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Coordinador del canal Cata Mayor

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Durant més d’una dècada, The World’s 50 Best Restaurants es va mantenir inamovible a Londres, com la monarquia, però des de fa tres anys una itinerància molt saludable per als seus plans expansius ha portat la competició pel món: Nova York, Melbourne i Bilbao. Petites onades a la ria. La part alta del rànquing es mou amb lentitud, així que pocs canvis en la família reial. El Celler de Can Rocava recuperar la segona plaça (ja van ser primers dues vegades). L'Osteria Francescana, a Mòdena, va tornar al tron de metacrilat. Excel·lents notícies per a Catalunya (i Barcelona): quatre establiments entre els 100 i tres entre els 50. La pujada més espectacular, la deDisfrutar, que va saltar a la plaça 18. Els deu primers llocs es van completar amb Mirazur, Eleven, Gaggan, Central, Maido, L’Arpege, Mugaritz i Etxebarri. Arzak es va quedar en el 31è i Azurmendi, en el 43è.

Reis i reines de la cuina arribats de tot arreu en un exercici d’autoreconeixement professional difícil de superar van omplir elPalau Euskalduna. Bilbao, ara sí, i sense acudits fanfarrons, el centre del món (gastro). Van substituir les jaquetes per vestits de gala. Els agraden tant aquests premis que els centenars de xefs convidats es paguen l’estada i els desplaçaments. No ser-hi és no ser, tot i que altres propostes intenten esgarrapar l’estàtua de massapà: noves llistes com OAD, amb l’ham que voten clients, Elit Traveler i La Liste. En gestació, The World Restaurant Awards –com s'assemblen els noms–, ¡patrocinada per exideòlegs de The World’s 50 Best! Un cuiner, sense voler ser citat, es preguntava: “¿Quants números u hi pot haver al món?”

Bittor Arginzoniz, d’Etxebarri, a les brases antigues del qual es couen molts xefs moderns, es va mantenir ferm: “No treballo per a cap classificació. Intento fer-ho al millor possible, però no visc per a això”. Desitja que passi com més aviat millor el vendaval mediàtic i tornar a les seves silencioses tasques. Joan Rocava notar l’alè al clatell les dues vegades que va estar assegut al tron: “Intentem distanciar-nos del soroll. Ser-hi ha sigut més positiu que negatiu. Dona visibilitat. Però la consolidació ha d’existir més enllà de les classificacions”.

Andoni Luis Aduriz, de Mugaritz, va celebrar la resistència: “Increïble haver estat 13 anys entre els 10 primers. Cada any hem pensat que seria l'últim. Hi ha molt talent i competència”. Albert Adrià, amb el Premio Nacional de Gastronomía sota el braç i dos establiments entre els 100: “Amb Enigma [95è] hi hem ficat la poteta i la ficarem molt més. Si et donen un punt a tu, l'hi treuen a algú. I content que Tickets [32è], que va néixer com a bar, estigui entre els 50 millors”.

Notícies relacionades

Albert, especialista en misteris, va fer diana: “¿Quants vots necessita un restaurant per aparèixer-hi i quina distància hi ha, per exemple, entre el primer i el segon?” Dades que no s’han revelat mai, potser per evitar moments delicats a l’organització. Inventari cruel: quan comences a baixar pel tobogan trobes, al final, una piscina amb pedres. The French Laundry i The Fat Duck –que el 2003 i el 2004, el primer, i el 2005, el segon– van ser els primers, són ara el 86è i el 74è. Patacades de què has d’aprendre, almenys, per metabolitzar el mal.

Un cuiner, que prefereix la discreció, va regalar una frase per a l’enrenou: “Han ensopegat amb l'èxit. No em podria imaginar mai arribar on han arribat. Han ajudat el sector, és cert, però són una trituradora. La màquina engoleix. És com aparellar-se amb un pregadeu, que se't menjarà”.