Mor Enric de Dinamarca, marit de la reina Margarida

El príncep, que tenia demència senil, no es va sentir mai còmode amb el seu paper de príncep consort

El príncep Enric de Dinamarca ha mort als 83 anys, després d’haver sigut hospitalitzat a finals de gener. / periodico

2
Es llegeix en minuts

El príncep Enric de Dinamarca, marit de la reina Margarida II, ha mort als 83 anys, després d'haver sigut hospitalitzat a finals de gener, segons ha informat aquest dimecres la Casa Reial danesa. "La seva altesa reial el príncep Enric ha mort el dimarts 13 de febrer a les 23.18 hores al castell de Fredensborg", residència de primavera i tardor de la família reial situada al nord de Copenhaguen i a la qual havia sigut traslladat des de l'hospital, segons el comunicat divulgat de manera oficial.

Degut al greu empitjorament de la salut del seu pare, el príncep hereu, Frederic de Dinamarca, va suspendre la setmana passada la seva estada a Corea del Sud, on havia viatjat per assistir als Jocs Olímpics d'Hivern.

La Casa Reial havia revelat amb anterioritat que el motiu de l'ingrés del príncep consort a l'Hospital del Regne de Copenhaguen era un examen d'un tumor al pulmó esquerre, que va resultar ser benigne, i una infecció, i que quan acabés el tractament seria donat d'alta.

Demència senil

A Enric se li havia detectat al setembre demència senil, un diagnòstic que va ser fet públic després d'originar una polèmica pels atacs que va llançar contra la seva dona en mitjans danesos. Enric, d'origen francès, havia declarat que no volia ser enterrat amb Margarida perquè s'havia ignorat el seu desig de ser rei consort, una vella reivindicació seva, i, en una entrevista posterior, va assenyalar que la reina el prenia "per tonto" i no el respectava. 

Polèmic pel que fa a l'exercici de les seves funcions, no es va sentir mai còmode en el seu paper de príncep consort, que se li va adjudicar el 14 de gener de 1972, quan Margarida va accedir al tron després de la mort del seu pare, el rei Frederic IX.

Les seves sortides de to van ser sonades. Fa 15 anys, el príncep consort ja havia posat en dificultats la reina, quan es va retirar a França i no va anar al casament de Guillem i Màxima d'Holanda després que, en la recepció d'Any Nou i a l'estar malalta la sobirana, l'amfitrió fos el seu fill Frederic. També va plantar els actes del 75è aniversari de Margarida, oficialment per grip, encara que al cap de pocs dies se'l va veure de vacances a Venècia amb uns amics. Les seves excentricitats, la seva afició a la vinicultura i la gastronomia i el seu accent provocaven bromes i li donaven un cert aire d'home culte.  

Diplomàtic d'origen francès

Notícies relacionades

Enric de Dinamarca, Henri Marie Jean André de Laborde, comte de Monpezat, va néixer l'11 de juny de 1934 a Talença, Gironda (França). Fill d'André de Laborde de Monpezat i de Renata Doursenot, va passar els primers anys de la seva vida al Vietnam (llavors Indoxina francesa), on el seu pare tenia interessos industrials i agrícoles. El 1938 es va traslladar a les vinyes familiars de LeCayrou, a prop de Cahors, encara que després va tornar a Hanoi, on es va graduar. Llicenciat en Literatura francesa i Llengües orientals, va estudiar Dret i Ciències Polítiques a La Sorbona de París.

Diplomàtic de formació, va treballar com a secretari de l'ambaixada francesa a Londres del 1963 al 1967. Va ser precisament allà on va conèixer la llavors hereva de la corona danesa, Margarida de Dinamarca, amb qui va contraure matrimoni el 10 de juny de 1967. El matrimoni va tenir dos fills: el príncep hereu Frederic, nascut el 26 de maig de 1968, i Joaquim, nascut el 7 de juny de 1969.

Temes:

Dinamarca