REVELACIÓ D'UN MITE

Brigitte Bardot: "No formo part de l'espècie humana"

La vella icona del cine francès assegura en un llibre testament que els animals l'han salvat del suïcidi

ecarrasco41761472 files  this file photo taken on september 27  2007 shows fre180124190317

ecarrasco41761472 files this file photo taken on september 27 2007 shows fre180124190317 / ERIC FEFERBERG

1
Es llegeix en minuts
Eva Cantón

Déu va crear la dona, però pel que sembla a Brigitte Bardot la va relegar al regne animal i, a jutjar pel testament de 250 pàgines que avui es publica a França, la vella icona del cine francès, de 83 anys, espera que el seu pas per la Terra hagi servit almenys per aixecar el tabú de «la humanitat animal i de l’animalitat humana».

«La meva ànima estarà finalment en pau», diu al llibre Larmes de combat (Llàgrimes de combat), en què narra la seva infància, els seus traumes dels anys de rodatge, la seva antipatia pel gènere humà i altres extravagàncies. BB, l’acrònim amb què l’actriu és coneguda al seu país natal, va posar fi a la seva fulgurant carrera cinematogràfica als 38 anys. Cansada de la futilitat del món artístic, va canviar els platós per la causa de la defensa animal i el que el 1973 va semblar un simple capritx es va convertir en el gran combat la seva vida. Una lluita que encara manté al capdavant de la Fundació que porta el seu nom i en què treballen centenars de persones i milers de voluntaris. «Sense ells m’hauria suïcidat. La meva vida no m’agradava. Dedicar-la als animals ho va canviar tot. Ells no m’han decebut mai».

Notícies relacionades

SORTIDES DE TO / Els éssers humans, en canvi, sempre són una nosa. Començant pel seu propi fill, Nicolas, que va arribar després de dos avortaments. En els últims anys la relació s’ha normalitzat malgrat que la militant vegetariana li hagi dedicat més temps als nadons foques que a ell. A Larmes de combat hi ha, a més de crítiques a les corrides de toros, als zoos i a la venda de carn de cavall, anècdotes, records de les seves aventures amoroses de joventut i intents de justificar les seves freqüents sortides de to sobre jueus, musulmans o immigrants, de les quals l’artista es defensa en el llibre. 

Als seus 83 anys, admet que li té por a la mort però que troba alleujament en la seva relació amb la Mare de Déu. «No formo part de l’espècie humana. No vull ser-ho. Em sento diferent, gairebé anormal», explica la sex symbol que va trencar la taquilla amb Y Dios creó a la mujer. 

Temes:

Animals Llibres