Justin Trudeau publica la seva autobiografia

En una de les seves últimes fotos a Instagram, el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, es veu al costat de la seva dona, Sophie, i els seus tres fills, enfrontant-se a casa a un puzle de mil peces. En una altra, feta dimecres passat, el veiem amb americana al Despatx Oval amb Donald i Melania Trump. Són les dues cares de la seva vida, la privada i la pública. Així les gasta aquest líder de 45 anys, fill gran del ja desaparegut primer ministre Pierre Trudeau i home de moda.

Es publica ara a Espanya la seva autobiografia, Todo aquello que nos une (editorial Deusto), un llibre de 266 pàgines que el presenta en portada –encara que al text ni el cita perquè està escrit abans de la seva victòria del 2015– com el gran antagonista precisament del seu homòleg nord-americà. Encara que no cal llegir la secció d’Internacional per saber que estem, efectivament, davant del dia i la nit.

Trudeau, que ha estat també aquesta setmana en visita oficial a Mèxic, és un liberal convençut des del bressol. Gran lector i millor orador, defensor del matrimoni homosexual, feminista, ecologista, federalista, bilingüe, partidari fervent de la multiculturalitat, de la legalització de la marihuana, de l’acollida de milers de refugiats sirians... i a sobre, diguem-ho ja, un dels polítics més atractius del panorama actual, en pugna amb el francès Emmanuel Macron. Ha sigut portada de moltes capçaleres i cada un dels seus estilismes és mirat amb lupa, com els cèlebres i virals mitjons de Chewbacca.

Escrit en primera persona, al llibre repassa com va ser la seva infància, quan el seu pare era primer ministre pel Partit Liberal, al 24 de Sussex Drive, a Ottawa. Una mansió «que no era la nostra» en la qual sent un xaval va veure passar des de Ronald Reagan fins a Olof Palme o Lady Di. Descriu el seu amor per la natura, la seva passió per l’esquí i no eludeix com va viure el turbulent matrimoni dels seus pares i el trastorn bipolar de la seva mare, Margaret Joan Sinclair, «presonera» a la residència oficial.

Margaret va ser una hippy, i això no ho expica el seu fill, amb una intensa vida social al costat de moltes celebritats dels 70, dels Rolling Stones a Whahol. Així que el protagonisme se l’emporta el seu pare: «Esperava de nosaltres que sabéssim història, teologia catòlica i la base de la filosofia tan bé com sabíem fer un gir en paral·lel sobre els esquís», recorda algú que va ser educat en un dels col·legis privats més prestigiosos del país i va anar a la Universitat McGill a Mont-real.

PORTER DE DISCOTECA/ Trudeau no escatima anècdotes com la de la seva feina com a «diplomàtic» porter de discoteca –«el meu seny era el meu principal actiu i vaig aprendre molt de la naturalesa humana»–. També va ser instructor de surf de neu. Recorda a més el rendiment polític que va obtenir de la seva afició i pràctica de la boxa, enfrontant-se amb un conservador en un combat per recaptar fons. Parla dels seus anys d’acné juvenil. De la seva primera nòvia. I d’un viatge iniciàtic per mig món, que el va portar per cert a travessar França i Espanya en direcció al Marroc «acampat darrere d’estacions de servei de les autopistes, impacients per deixar enrere el sol europeu». També de la tràgica mort del seu germà petit, Michel, en una allau. I de com va anar encaminant els seus passos cap al lideratge del Partit Liberal.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Rememora el seu amor a primera vista per Sophie Grégoire, professora de ioga, i en diu: «És l’esperit més original, eloqüent, apassionat i intens que he conegut mai. La seva vulnerabilitat, intel·ligència i intuïció són estimulants, i només puc estimar-la més cada dia». 

EL REFERÈNDUM DEL QUEBEC/ I no eludeix el que recorda com l’«abisme» del 1995, quan es va escapar la ruptura en el referèndum per la independència del Quebec. «Com hauria canviat el nostre país si només 27.145 votants a favor del no haguessin decidit recolzar els separatistes. És probable que avui no existís el Canadà. ¿I quin missatge hauríem ofert al món? Si fins i tot un país tan respectuós amb les diversitats hagués fracassat a l’hora de reconciliar les seves diferències, ¿quina esperança hauria tingut la resta del món d’entendre’s? És una qüestió que em fa tirar endavant». Paraula de Justin Trudeau.