DILLUNS QUE VE

Javier Sánchez presentarà una demanda de paternitat de Julio Iglesias

El valencià vol ser reconegut com a fill del cantant i assegura tenir una prova d'ADN que ho certifica

lmmarco38790692 spanish singer julio iglesias holds an award after being nam170829134910

lmmarco38790692 spanish singer julio iglesias holds an award after being nam170829134910 / CARL COURT

1
Es llegeix en minuts

Javier Sánchez Santos, el veí de València de 42 anys que demana ser reconegut com a fill del cantant Julio Iglesias i que assegura disposar d'una prova d'ADN que ho certifica, ha anunciat avui que presentarà una demanda de paternitat dilluns que ve.

Javier, que va intentar durant anys obrir-se pas en el món de la música, pretén ara que un jutge admeti la prova d'ADN que demostraria que és mig germà dels altres vuit fills del cantant.

El seu advocat, Fernando Osuna, ha explicat en un comunicat que una demanda anterior ja va ser desestimada el 1999 per un defecte de procediment, però l'advocat sosté que es pot permetre la reobertura del cas "mitjançant l'existència de proves d'ADN, que en el moment de produir-se la primera sentència no existien o no s'havien portat a terme per negativa del progenitor".

Segons el suposat fill del cantant, un detectiu privat va aconseguir ADN d'Iglesias a Miami i, després de les oportunes anàlisis s'ha conclòs que existeix parentiu al "99,9 %".

"En casos molt específics la justícia nacional i l'europea han defensat el dret d'un fill a conèixer qui és el seu pare, fins i tot quan ja existeix una sentència prèvia que determinava la no filiació", ha manifestat el lletrat. "No és admissible que científicament sigui fill de Julio Iglesias i judicialment no ho sigui. Genèticament ja té la seguretat que és fill del cantant, ara li falta el suport judicial", ha agregat.

Notícies relacionades

Segons Osuna, la situació actual del denunciant és diferent de la de fa 20 anys, perquè en aquell moment no existia prova genètica, ja que Julio Iglesias es va oposar a fer-se-la. 

L'advocat cita una modificació del Codi Civil en matèria de filiació, pàtria potestat i règim econòmic del matrimoni, que estableix que les sentències fermes sobre filiació "no impediran que pugui exercitar-se de nou l'acció que es funda en proves o fets només previstos per la legislació nova".