Jugant amb Alaska i Bowie

«La mort de David Bowie m’ha colpit profundament, m’he fet un tip de plorar. Space oddity em va canviar la vida». Així de derrotada es va mostrar Alaska després de la mort del camaleònic artista el gener del 2016. No sabem quin impacte li hauria causat Olvido Gara al Duc Blanc si l’hagués conegut, però segur que l’hauria vist com una ànima bessona. Tots dos, cantants; tots dos, actors esporàdics; tots dos, apassionats col·leccionistes d’art, i tots dos, creadors de tendències, faceta aquesta última que han captat a la perfecció Alfons Cuenca i Claudio Jimé-nez, artífexs d’una col·lecció de ninots de paper inspirats en icones musicals que han batejat amb el nom de Recor(d)tables.

Fora d’Espanya, sobretot als EUA i el Regne Unit, els retallables són una afició en alça gràcies a milions de col·leccionistes que esperen amb devoció els nous treballs dels mestres del gènere. Perquè, sí, com en altres disciplines artístiques, en aquesta també hi ha especialistes, com ara Tom Tierney, el primer a vestir amb paper a celebrities com Jackie Kennedy; David Wolfe, un apassionat del Hollywood daurat; Eileen Rudisill Miller, enamorada dels contes i les cases reials, i Mel Simone Elliott, que ha trobat un filó en ídols contemporanis com Beyoncé. Però per a Cuenca i Jiménez, Recor(d)tables és un passatemps al marge de la seva feina.

«Claudio és arquitecte i també músic i jo tinc estudis en Belles Arts i, tot i que col·laboro amb botigues de museus, no ens havíem fixat mai en els retallables, potser per aquella idea de joc infantil –explica Cuenca–. Però un dia estàvem recorrent el Rastro i en vam veure uns d’antics. Vam estar donar voltes a la idea i se’ns va ocórrer actualitzar-la traslladant-la a l’Espanya actual. I els últims 30 anys de la nostra música són una mina de personatges i de canvis de look: Miguel Bosé, Tino Casal, Mecano…». I Alaska, a qui tots dos admiren i que protagonitza el primer número. Sis mesos van trigar a tenir-ho enllestit. 

INVESTIGACIÓ EXHAUSTIVA

«Encara que sigui un hobby, ens ho prenem molt seriosament. Vam fer una investigació exhaustiva, des dels inicis amb Kaka de Luxe fins a Fangoria i l’explosió mediàtica dels últims anys, passant pels Pegamoides, Dinarama i moments emblemàtics com a Pepi, Luci y Boom i La bola de cristal. L’Alaska de Bailando no té res a veure amb la de Geometría polisentimental i això es nota en el vestuari, el pentinat i el maquillatge. Volíem reflectir aquella evolució», detalla Cuenca, que ha fet tots els dibuixos intentant reproduir al detall no només els colors i els patrons, sinó també les textures. 

El resultat és un quadernet de 16 pàgines que inclou, a més de dues figures base en què Alaska apareix només amb un tanga, una dotzena de vestits i diversos tocats acompanyats de petits textos per ubicar cada indumentària. «No sabem si a ella li ha agradat, però ho hem fet amb molt d’afecte i respecte. El que sí que hem rebut són felicitacions a través de les xarxes socials».

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

La bona acollida del primer projecte –els 200 exemplars posats a la venda en llibreries com Laie i La Central a 12 euros ja estan gairebé esgotats– els va animar a ampliar l’horitzó. «Coneixem gent que treballa en l’exposició David Bowie is…, que ara és al Museu del Disseny però que ha recorregut altres ciutats europees, i ens van proposar dedicar-n’hi un. En principi només ens pensàvem fixar en el pop espanyol, però a tots dos ens agrada Bowie i ens hi vam llançar. La selecció dels estilismes va ser molt laboriosa, però només vam tenir quatre mesos perquè volíem tenir-ho a punt per a la inauguració». Tot i les presses, el segon número, amb textos en castellà i anglès donada la repercussió de la mostra, és fins i tot millor. 

HOMENATGE ALS SEUS ÍDOLS

Ara estan centrats en el tercer número, que sortirà a finals de mes i que han dedicat a Björk, eix d’una altra exposició recentment inaugurada al CCCB: Björk digital. Però Cuenca i Jiménez no veuen Re-cor(d)tables com un negoci, sinó com un homenatge als músics que els han marcat. «Quan vam començar, sabíem que hi havia un públic que hi podia estar interessat, persones com nosaltres: d’entre 30 i 40 anys i amants de la música. Però ens ha sorprès veure que també agrada a una altra mena de gent: enamorats de la moda, estudiants de disseny i il·lustració, nostàlgics dels 80 i els 90…». Fins i tot col·leccionistes de retallables, que a Espanya són encara pocs però també n’hi ha.